![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRc0gF5VHdD8zfGsXYCEdLx7jZAYz5CAz37YJY7n5Mfc2BoT55pVxt05PvtFfnuZ5WJ2Upn9HhH6HfIv4mlIEdqWcRysmm_IYX7h6el5dwz4K6zD17FnNwDNpjgCnTZj6jkv_EDiNuRib2/s320/peruuncontactedtribe.jpg)
Quin futur li espera a esta petita tribu perduda al mig d'una selva hiperexplotada per les transnacionals de la fusta? El més probable és que d'aquí poc, cansats de fugir, entren en contacte amb algú, ja sigue treballador de la fusta, funcionari estatal, missioner, antropòleg, activista indígena o qualsevol altre expedicionari i li diguen, per favor acabem en esta comèdia que tenim llagues als peus de tant de córrer davant vostre. I allí, finalment l'última aldea d'irreductibles hòmens (i dones) haurà vist com s'acabava el seu món, i el nostre món haurà perdut una vegada més part de la seua riquesa i diversitat. Però no pensésseu que estos individus perduts al mig de la selva són els únics que patixen la tendència etnocida del món contemporani. Qui sap si d'aquí uns anys, els catalans, també cansats de fugir d'aquells que volen que dixem de ser el que som, acabarem per parar d'anar contra corrent i sucumbirem a les llagues que tants anys de córrer ens han provocat. Qui sap? O tal vegada cansats d'unes llagues que mai acaben de curar decidirem esquivar i perdre totalment de vista als nostres perseguidors, una opció que per desgràcia mai han tingut ni probablement tindran els guerrers de l'amazona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada