La paraula democràcia és d'origen grec i el seu significat és conegut per tots "demos" = poble i "kratos" = poder o govern. És a dir, el poder o el govern del poble. En època moderna, i més concretament a l'Espanya moderna, el significat d'esta paraula s'ha quedat relegat a allò que parlant en propietat anomenaríem democràcia representativa, és a dir, un sistema en el que cada determinat temps el poble elegix a uns individus que en faran de representants a les diferents càmeres (congrés, senat, parlament, ajuntaments...) des d'on és fa i és desfà el present i el futur de la nostra societat. Tot molt bonic. Ara bé, si analitzem més de prop el funcionament del sistema polític actual veurem que esta representativitat és mínima. Veiem que per exemple a Catalunya està governant un partit polític que, tot i haver obtingut una amplia victòria, va ser votat per poc més del 21% dels electors. Segons els números oficials va obtindre un 38% però hem de tindre en compte que l'abstenció, els vots blanc i nuls van sumar més del 45%, a nivell local... només cal que feu números. A més tots sabem que moltes vegades votar al partit A no vol dir estar-ne a favor sinó que simplement s'està votant en contra del partit B. Per a molts ciutadans anar a votar es fruit d'una obligació social o fins i tot moral ja que ens intenten fer creure que l'única manera de participar i d'incidir en els afers polítics de la nostra societat és a través de les urnes i dels partits. Només per a una minoria votar és conseqüència del convenciment o de la confiança en aquells a qui dóna el vot. A tot això, a més cal sumar el dèficit democràtic que representa la dependència de partits, governs i estats sencers d'aquells que ostenten el control de l'economia: bancs, grans fortunes, empreses transnacionals i òrgans financers internacionals.
El sistema representatiu de partits afavorix que la ciutadania ens desentenguem del funcionament i la gestió de les institucions i d'esta manera permet que ens dediquem en plenitud a les tasques que la societat contemporània ens assigna, és a dir, produir i consumir sense qüestionar-nos massa el sistema. Ara bé, la crisi actual està fent-nos despertar del somni de creixement inesgotable en el que havíem estat els darrers anys i pareix que la ciutadania som cada vegada més conscients tant dels dèficits democràtics del sistema polític com de les necessàries transformacions que cal aplicar al sistema econòmic per a que este, en la seua obsessió de créixer fins a l'infinit, no acabe engolint-se tots els avanços socials i humans aconseguits al llarg de la història. El fracàs polític, social i humà dels règims feixistes i del comunisme no valida l'actual binomi pseudodemocràcia-capitalisme com a millor dels sistemes possibles. Perquè limitar-nos la capacitat de gestionar les nostres vides i de construir una societat i un futur més justos per a nosaltres i els nostres fills?
A nivell polític cal buscar alternatives, no estic parlant de destruir el sistema parlamentari o representatiu però sí millorar-lo, fer-lo més transparent, més pròxim a la gent i menys esclau dels poders econòmics. A la vegada cal buscar altres fórmules complementàries per tal d'aprofundir en els valors i els mecanismes democràtics de la nostra societat. Una ciutadania activa i participativa requerix eines per tal de poder involucrar-se en els afers de l'estat i de les institucions. Estes eines existixen i estan amplament desenvolupades en països com Suïssa, Itàlia o estats com Califòrnia. Per una banda tenim els referèndums, per l'altra les Iniciatives Legislatives Populars (en les que la població a través de la recollida de signatures demana que el congrés o el parlament voten sobre una temàtica o proposició concreta), però es clar, ambdós instruments estan extremadament limitats per l'actual constitució espanyola. A nivell estatal els referèndums només poden ser convocats pel rei a instàncies del president del govern i mai poden tindre caràcter vinculant, sempre seran merament consultius. Les ILPs per la seua banda no estan permeses per temàtiques molt rellevants com ara la modificació de les lleis orgàniques, de les qüestions tributaries o en la proposició de reformes constitucionals. Cal per tant una modificació dels articles de la Constitució Espanyola que veten estos dos instruments de democràcia directa, i no pensésseu que és utòpic plantejar esta necessitat de canvi. Espanya és un dels països que menys ha modificat la seua constitució des que es va crear, tot i que, és una constitució sorgida i en bona part hereva del període dictatorial. El text constitucional va ser creat en un context molt concret i va introduir bona part dels recels i temors de l'època en els seus articles, això fins a cert punt es normal. El que no és normal es que aquell text podríem dir “circumstancial” es blindés de tal manera que fos gairebé impossible modificar-lo.
La democràcia directa potser no resoldrà tots els problemes socials, econòmics i polítics que estem patint però si farà que la ciutadania puguem agafar el timó i decidir cap a on dirigir-nos com a societat. Des de l'assemblea d'Ulldecona Indignada s'ha estat treballant, junt amb juristes de diferents assemblees de l'estat, per a l'elaboració d'una acció de recollida de signatures per fer una petició al govern (utilitzant el dret a petició col·lectiva regulat per la llei orgànica 4/2001) per tal que s'inicie un procés de reforma constitucional dels articles que limiten el desenvolupament d'una veritable democràcia directa i ciutadana. Es possible un canvi així? Tot depèn de la capacitat que tinguem de pressionar a la classe política per tal que renuncien a part del seu poder i consoliden els mecanismes necessaris per a que nosaltres ens en re-apropiem. Lamentablement estem a les seues mans i tenint en compte el tarannà de la majoria de polítics la cosa està difícil.
Pàgina oficial de la campanya de recollida de signatures.
