diumenge, 8 de maig del 2011

Desmuntant rumors contra la immigració


"Casa meva és casa vostra si és que hi ha cases d'algú"


Per als que no entenen que tots som diferents i tots som iguals.


Feia temps que volia escriure un article que contrarestés amb dades alguns dels rumors que circulen per la nostra societat sobre la immigració i que tantes discussions mos costen als que creiem que la immigració és un fet social, cultural i econòmic positiu per a la nostra societat. Vaig estar buscant informació sobre rumors relacionats amb la immigració i vaig adonar-me que ja fa anys que hi ha estudis que desmunten amb dades objectives moltes de les mentides que col·loquen a la població immigrada al centre de tots els mals de la nostra societat. Tot i això, els rumors, immunes a tota informació racional i comprovable, seguixen escampant-se com la pólvora per la nostra societat i com la pólvora mateix creen incendis (encesos per una classe política irresponsable i manipuladora) on hauria d'haver-hi convivència i respecte. Finalment, m'he decidit a escriure per la indignació que m'han provocat uns cartells electorals de PxC que deien: "primer els de casa" "per un millor control de la immigració". Què vol dir primers els de casa? Este partit (i no és l'únic) està fent de la mentida i l'odi a l'altre la seua arma electoral, el que més m'ha indignat ha sigut imaginar el que deuen pensar els immigrants i fills de la immigració al veure estos missatges. Jo personalment ho tinc clar, casa meva és casa de tots menys de qui fomenta l'odi i la discriminació.

Anem als fets, hi ha molta gent que pensa que els immigrants reben més ajudes de l'estat i que en molts de casos pel simple fet de ser immigrants passen per davant dels nacionals, o també diuen que els estrangers estan saturant la Seguretat Social i l'estat del benestar (si és que aquí ha existit mai). En que és basen per dir això? Normalment la gent que fa este tipus d'afirmacions se basen en experiències personals que han viscut o algú els ha contat: "la meua veïna que és catalana va anar a demanar una beca de menjador i no li van donar i després va anar una marroquina i a ella sí que li van donar sí, i l'home de la meua veïna està al paro en canvi l'altre treballa". A partir d'esta experiència viscuda o inventada el rumor neix, creix i és reprodueix, i així l'aversió cap a la població immigrada va creixent i el racisme troba una base suposadament "real" a partir de la qual és justifica. Segurament, en este cas concret ningú s'ha plantejat que el pare marroquí pot estar treballant en negre per a un empresari sense escrúpols que s'aprofita de la pobresa aliena per fer gran el seu negoci i que com a conseqüència d'això a l'hora de demanar la beca la família marroquí a efectes legals no té ingressos mentre la catalana té el subsidi de l'atur. Esta és només una explicació racional, n'hi podria haver moltes més abans de dir que se'ls hi ha donat la beca per ser immigrants! 


 

Quina és la realitat legal i en dades sobre la utilització dels serveis socials i sanitaris? A nivell legal està clar, la Llei 4/200 d'11 de gener diu: "Els estrangers residents tindran dret als serveis i a les prestacions socials, tant als generals i bàsics com als específics, en les mateixes condicions que els espanyols". Ni més ni menys, i l'econòmic és l'únic criteri a considerar. En termes estadístics la cosa encara està molt més clara i es fa patent que al contrari del que molta gent pensa els immigrants utilitzen menys els serveis socials tot i estar en una situació econòmica molt pitjor. La població immigrada a l'estat espanyol és del 12,17 % i només utilitzen un 6,8% del total d'intervencions dels serveis socials, tot i que entre els immigrants hi ha un 30% de pobresa i entre els nacionals un 18% (Immigració i l'estat del benestar a Espanya). Si mirem la ciutat de Barcelona les dades són encara més clares, a la ciutat el 17,8% de la població és estrangera i només representen un 5,3 % del total d'usuaris dels serveis socials de la ciutat (Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural).

Pel que fa a l'assistència sanitària el percentatge d'estrangers afiliats a la Seguretat Social fa uns quants anys que ronda el 10% (molts treballen a l'economia submergida la qual cosa els exclou del sistema d'assistència social) mentre la despesa sanitària dedicada a la població immigrada era l'any 2007 d'un 5% (Immigració i l'estat del benestar a Espanya). A més, segons el mateix estudi només un 1% dels estrangers, la meitat comunitaris, reben algun tipus de pensions. Per tant, la contribució a la Seguretat Social dels immigrants és molt més alta que la seua despesa i, de fet, tenint en compte l'envelliment de la població espanyola sense les seues aportacions probablement la Seguretat Social s'hagués col·lapsat ja fa temps. A Catalunya, segons el Departament de Salut de la Generalitat, tot i representar l'any 2006 un 13% de la població la despesa sanitària destinada als estrangers va ser només del 4,3%. Per altra banda, les dades demostren que els immigrants van al metge la meitat que els autòctons i tenen un consum farmacèutic un 41% inferior als catalans (Manual per combatre rumors i estereotips sobre diversitat cultural).

Tenint en compte estes dades, com és pot seguir pensant que els immigrants es queden amb totes les ajudes i s'aturen la sanitat si de fet és gràcies a les seues aportacions que el sistema s'aguanta? I el que és més greu com un partit polític pot utilitzar com eslògan de campanya "primer els de casa" sabent que la població estrangera aporta més del que gasta? En casos com este últim la justícia sí hauria d'actuar: la famosa llei de partits que s'ha utilitzat únicament contra l'independentisme basc diu que el seu objectiu és impedir que "un partido político pueda, de forma reiterada y grave, atentar contra ese régimen democrático de libertades, justificar el racismo y la xenofobia o apoyar políticamente la violencia y las actividades de las bandas terroristas". El discurs de PxC (i també el del PP) no només justifica sinó que promou el racisme i la xenofòbia, per tant, crec que ja va sent hora d'utilitzar esta llei per a prendre alguna acció que ara sí afavorisca la democràcia.

La nostra societat ha experimentat grans canvis demogràfics en la última dècada i és comprensible que hi haja certa por davant la nova realitat social i cultural en la que vivim, i més encara amb la crisi brutal en la que estem immersos però això no vol dir que tots els nostres mals ens els haja portat la immigració. Hem de ser crítics i qüestionar-mos tot allò que sentim encara que tothom ho repetisca. Els rumors sobre la immigració donen força al racisme i fomenten l'odi cap a la diferència, informar-se és la única manera de combatre racionalment el racisme. La cosa no s'acaba aquí, molts més rumors amb connotacions i conseqüències racistes circulen per la nostra societat. Entre tots podem fer-los callar!

Finalment, una darrera menció a la polèmica generada per la candidata del PP per a l'alcaldia d'Ulldecona que va deixar el següent comentari al facebook de Plataforma x Catalunya: En mi pueblo no es CiU sino el PSC, los que llevan una mora en la lista municipal”. El problema aquí no està en dir-li mora sinó en considerar que la presència d'una marroquí a la llista d'algun partit és una cosa negativa o simplement digna de menció. Tot i que encara és més greu que una aspirant a alcaldessa deixe comentaris xenòfobs en un fòrum d'un partit com PxC.



Molt recomanable la web: http://www.bcnantirumors.cat/

8 comentaris:

  1. Lo comentari de la cap de llista del PP al poble és impressionant!!!Que una persona els pares de la qual,o potser els avis, van arribar aquí farà què? potser 50, 60 anys com a molt?... se dedique a publicar este tipo de comentaris en un foro d'un partit racista és perfecte ja que queda retratada d'una manera claríssima.
    Així, de la mateixa manera que ella diu lo que diu jo puc dir: "al meu poble de cap de llista del PP va una castellana"( quina novetat!!)...i me quedo tan ample.
    Després afegiré que castellana no és cap terme despectiu i au...tot arreglat.
    Tot i que d'allà on no n'hi ha no en pot rajar...uf xiquet, n'hi ha un fart...

    ResponElimina
  2. felicitats per l'article!!! una abraçada.

    ResponElimina
  3. et recomano el blog de David Segarra (el valencià que l'any passat anava a la flotilla cap a Gaza) on hi han documentals impressionants.

    http://davidsegarrasoler.blogspot.com/

    un altra abraçada!!!!

    ResponElimina
  4. Realment lo de Isabel Salas és patètic, sempre parlen los que més haurien de callar...

    Gràcies per l'enllaç Jordi. Per a documentals vos recomano també està pàgina, és de lo millor que se pot trobar per Internet.

    http://www.socet.org/docuselrond/

    ResponElimina
  5. Gràcies per proporcionar un recurs més (molt ben resumit per cert) per a recomanar com a lectura als/les que mos posen dels nervis en aquelles converses "cutrement" interminables.

    Ah! i molt encertada la imatge que acompanya el fet de la cap de llista del PP... je, je...

    Besets.

    ResponElimina
  6. Ja feia temps que ho volies escriure i has fet molt bona feina, a mi em servirà, es important comptar amb argument per compensar la falta d'arguments que tan facilment circula i fa tant de mal.
    Gracies company
    Salut

    ResponElimina
  7. Ja tenia ganes d'escriure. Primer que res felicitar-te pels dos últims nous articles. Jo volia comentar alguna coseta... A vore, crec que és una situació prou complicada i més en temps de crisi. Evidentment, com tu dius, "informar-se és l'única manera de combatre racionalment el racisme". Però hi ha gent amb pocs recursos i la seva preocupació no és estar informada sinó d'altres coses més bàsiques. És molt fàcil caure en la temptació, segons el teu nivell sòcio-econòmic i cultural, de culpar els altres, els de 'fora', amb tot el bombardeig polític a favor d'aquests pensaments xenòfobs dels quals parlaves en el teu article.
    De vegades no és ni per aquest bombardeig, trobo. M'explico. A moltes poblacions del territori, per exemple, on hi ha molta immigració àrab, la comunitat gitana que ha nascut aquí i que fins fa relativament poc havien estat cobrant (ells majoritàriament) les diferents ajudes que es donen a les famílies amb pocs recursos, molts fills... han passat de ser d'ells a la gran majoria d'aquestes per a uns altres. Evidentment hi ha una lectura molt fàcil, qui menys té menys rep, però com els ho expliques? Hi ha vertaderes baralles entre estos grups en alguns llocs. El mateix passa amb la població més desafavorida nascuda aquí i que no és gitana, es queixen perquè veuen que els 'foranis' estan cobrant allò que voldrien per a ells.
    He de dir que a Tortosa la majoria de les ajudes les reben persones àrabs, sí, però és que ells se saben buscar la vida, a part de què ho necessiten. Una amiga meua va treballar donant ajudes i em deia que la gent d'aquí ni se n'assabenta d'aquestes ajudes. La pobresa és nova per molta gent que abans tenia i ara no té, gent que fins ara no havia necessitat ajuda i que ara no sap molts cops què ha de fer, on pot anar, què pot demanar. La gent que ha arribat aquí, ja clarament desafavorida per com ha arribat, de quina manera i amb quins recursos, se les sap millor que natros. I no ho podem criticar, ells s'espavilen i natros no tant. Però clar, entenc que sigue fàcil per a n'esta gent d'"aquí" no tan hàbil a l'hora de demanar, criticar als que vénen de fora perquè veuen que s'enduen quelcom que ells voldrien per a n'ells. No sé si m'explico. No els defenso però intento posar-me al seu lloc, no és gens fàcil... I a més, els putos PP, los falangistas, PxC i su puta madre, que ajuden mogolló a caldejar-ho tot.
    He de dir, ja per acabar, que tinc una amiga tortosina que no és àrab ni gitana ni repobra (de moment!) però que està rebent una d'estes ajudes perquè se n'ha enterat i li han acceptat la petició a la primera, així que ja ho sabem, no tot s'ho enduen els immigrants com dius en el teu article. Sí que és veritat que en el cas de Tortosa ens surten números més alts de població immigrant que les rep, però ja he explicat que per a molts dels d'"aquí" aquesta situació és nova i encara no saben buscar-se la vida com sí ho fan els immigrants que arriben en situació ben precària al nostre país i que, per desgràcia, igual continuaran així molt de temps per no dir la resta de la seua vida.
    Quina llàstima que sent com és la immigració un fet social, econòmic i cultural ben important i guapo, molta gent, per desconeixença, per necessitat o per menjada de coco dels polítics hagi de ser un problema. Tot està en la seua contra. Estic farta de sentir per la tele: un equatorià ha matat a la seva dona, uns lituans han entrat a robar a... i lo de un barceloní ha matat a la seua dona, uns lleidatans han entrat a robar a...?

    ResponElimina
  8. Hola! no sé amb quina proporció se repartixen les ajudes a Tortosa però les dades que surten a nivell estatal són bastant més favorables als nacionals que als immigrats, ara bé, també potser que hi hague algun tipus d'ajudes que demanen més els immigrats i d'altres que les demanen los nacionals, d'esta manera potser s'entendria que la teua amiga veigue que se donen moltes més ajudes (potser les que repartia ella són les que copen els estrangers) als àrabs i les dades globals siguen unes altres. Per exemple és bastant probable que pisos de protecció oficial se'n donen moltes més als catalans que als estrangers, i potser de beques de llibres o menjador se'n donen més als estrangers (entre altres coses perquè crec que se'n poden rebre sense tindre els papers en regla). La veritat no ho sé.

    Lo que dius és veritat, és comprensible que la gent necessitada d'aquí que se quede sense ajudes culpe als estrangers. Lo que passa és que hi ha molta gent que no passen cap necessitat i també culpen als immigrants de tots los mals de la nostra societat, llavors aquí ja no s'entén la cosa sinó és per la tendència a discriminar i rebutjar als que són diferents (físicament, culturalment o -molt important- econòmicament). Com bé dius, lo racisme existix i se creua entre les diferents comunitats i grups que compartim l'espai social, ara potser se competix per les ajudes, abans se devia competir per les feines més ben pagades i si no se competiria per no ser l'esglaó més baix de la societat. Lo problema és que sempre se trobarà un argument, una raó que justifique les actituds discriminatòries. Arguments que estaran més fonamentats o menys, o que seran menys o més comprensibles però que al fi i al cap se poden dirigir en totes les direccions i l'únic que s'aconseguix és augmentar l'odi i la temor. Los gitanos culpen als àrabs de prendre'ls les ajudes, los catalans als gitanos de robar-los la cartera, los rumanesos als catalans d'explotar-los, los gitanos als catalans de discriminar-los, los rumanesos als àrabs de ser uns dropos, los catalans als llatinoamericans de ser violents... i no acabaríem mai. L'única solució al meu entendre és considerar-mos tots iguals i lluitar pels drets de TOTS, i si cal rajar a algú per la pobresa que molts sufrixen, s'han d'apuntar als vertaders culpables: polítics, banquers, especuladors, empresaris sense escrúpols, organismes internacionals corruptes i transnacionals demencials. Si veiguessem el problema de la crisi des d'una perspectiva de classe i no ètnica seria més fàcil perseguir als culpables reals. Però com dius molta gent no té accés a la informació, i a molta d'altra no li interessa per a res, i així mos va.

    Salut i democràcia (però no la de les urnes, la del carrer)!

    ResponElimina