Els mitjans mos han mostrat una imatge "molt clara" (massa clara) de la situació a Líbia: Gadafi és lo dimoni mentre que els rebels són la població civil indefensa, i a partir d'aquí la majoria de nosaltres hem considerat justificada la intervenció militar. Però realment mos estan contant les coses tal com són? O tot ha sigut una campanya mediàtica per a justificar la intervenció militar i la caiguda de Gadafi? A partir d'unes preguntes que apareixien plantejades al següent bloc, he elaborat una llista més reduïda de vuit preguntes que hauríem d'intentar respondre per a tindre una visió més clara de tot allò que està passant a Líbia i també de perquè els mitjans oferixen una visió tant uniforme dels fets. Que quede clar que no estic defensant a Gadafi, només pretenc aclarir els dubtes que m'han generat els comentaris de Prometeu a l'entrada "El món àrab contra la tirania". Si teniu la resposta a alguna de les preguntes, compartiu-la, així com les noves qüestions que vos apareguen.
1. Com és que els subsaharians són perseguits, expulsats de casa seua i humiliats pels rebels?
2. Com és que els refugiats són majoritàriament de les zones que controlen els rebels?
3. Per què no és diu res als mitjans de que Gadafi estava intentant nacionalitzar el petroli de Líbia?
4. Per què els satèl·lits russos, i també periodistes de la revista Il Manifesto, no van veure cap bombardeig a Líbia durant els primers dies tot i que els mitjans deien que Gadafi estava massacrant als manifestants? Com és que el tribunal de la Haya acusa Gadafi de bombardejar la població però a la vegada diu que no en té probes? Per què la Índia s'absté en la votació de la zona d'exclusió aerea alegant que no hi ha suficients proves del que està passant? Algú ha vist algun vídeo de bombardejos a manifestants?
5. Com és que no s'envien observadors internacionals tot i que Gadafi ha demanat que n'hi anessen?
6. Per què la lliga àrab i Gadafi accepten el Pla Chávez per a la resolució del conflicte libi però no l'accepten ni els països occidentals ni els rebels?
7. Per que durant l'època més repressiva de Gadafi este tenia el suport i la col·laboració dels països europeus i d'Estats Units?
8. I la més important de totes: QUI SON ELS REBELS? Qui són els que formen el consell nacional libi (dit govern provisional de la zona alliberada) i perquè són considerats com lo govern legítim libi pels països occidentals?
La situació és molt complexa, la desinformació que genera la propaganda del capital es brutal, premsa, radio i com no TV (m'avergonyeixo de TV3, clarament al costat dels "revoltats" i perdent tota imparcialitat i objectivitat), però cada vegada apareixen més veus en contra de lo que a mi em sembla una intervenció extrangera. Veus com la de la mallorquina Leonor Massanet, a qui jo li dono credibilitat i et recomano a tú (si no ho has fet ja) i a qualsevol persona que pugue llegir la nostra conversa, que escolte l'àudio d'aquesta adreça, que és d'on surt la notícia que tu enllaces amb "nacionalitzar el petroli":
ResponEliminahttp://dizdira.blogspot.com/2011/03/leonor-massanet-un-testimonio-directo.html
També la veu valenta, i jo crec que honesta, del col·lectiu ANONYMUS, que amb aquest blog estan mostrant "l'altra realitat" del que està passant a Líbia i que els mitjans d'aquí no mos volen contar :
http://anonymousdelsur.blogspot.com/
Buscant podem trobar material escrit, vídeos i documents certament aclaridors de la qüestió, per tal de formar-nos una idea del que passa i per tant, una postura davant la situació.
Lo que podem veure clarament, per les informacions aparegudes en alguns llocs, són les MENTIDES que mos conten. Com falsejar la realitat del poble libi i penséssem lo que no és, cap país africà i menys encara cap país islàmic ha atorgat mai tant protagonisme a la dona com la Líbia de Gadafi. Líbia és un país que es troba en una situació molt millor de la que mos fan creure, de fet és el país amb més qualitat de vida de tot àfrica i amb un P.I.B molt superior al de l'estat espanyol, els impostos son mínims, la sanitat i l'educació son gratuïtes i de molta qualitat... aquí tenim les declaracions d'una persona que no fa massa va estar allí, qui millor que ell per jutjar la realitat de la societat líbia:
“Mi nombre es Daniel y estuve en Libya hará cinco meses. Estuve viajando por varias ciudades del país (ghadames, Apolonia, Sabratha, Benghazi, Tripoli, etc) y en todas me atendieron muy bien, con más seguridad que en la propia barcelona, donde vivo. Gente pacífica y amable. Los hechos me han dejado asombrado en el pais africano con mejor calidad de vida”. http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Países_por_índice_de_desarrollo_humano
“Me asombra y me duele a la vez. Creo que el mayor problema es que la gente no conoce Libya, y es muy vulnerable a palabras como dictador, masacre, etc. y juzga sin conocer. Creo que se ha creado una realidad ficticia, una gran mentira.” (misatge extret del blog de Leonor Massanet).
Mos van dir que la missió militar era per protegir civils i zones habitades per civils, com entenen aquesta colla de pirates internacionals la protecció de civils?
ResponEliminaNomés les primeres 24h. els avions B2 de EEUU van tirar 45 bombes de quasi una tona cada una, aquestes immenses bombes i els míssils llençats de vaixells i avions francesos i anglesos, estan carregats amb URANI empobrit, això es MOLT GREU!! tota la població líbia esta corrent un gran risc per la contaminació radioactiva (i natros també), ja porten uns quants dies de bombardeig i justament cuan aquí mirem cap al Japó pel perill nuclear, ens tiren la merda al costat i la majoria de la gent aplaudeix l'OTAN. Hi han moltes més dades en aquesta adreça :
http://www.cubadebate.cu/noticias/2011/03/27/uranio-empobrecido-una-extrana-forma-de-proteger-a-los-civiles-libios/
Dos vídeos que deixa clar com protegeixen al civils :
http://www.youtube.com/watch?v=p0eAplY68RY&feature=player_embedded
http://www.youtube.com/watch?v=R_13ncjXynk&NR=1
Si el propòsit de la operació "Amanecer de Odisea" no és defensar civils desarmats de la "fera ferotge", què volen en realitat i perquè es gasten tants milions en plena crisis?...
Volen saquejar els recursos libis, petroli, aigua i gas, com molt bé argumenten en aquesta adreça :
http://www.areitoimagen.blogspot.com/
I aquí parlen de la "pasta"que estan gastant-se:
http://www.uypress.net/uc_14207_1.html
Pel que fa els "revoltats", cuan Gadafi parlava de Al-Qaida molta gent no el creiem però mira que diuen ara els "civils desarmats":
http://www.telegraph.co.uk/news/worldnews/africaandindianocean/libya/8407047/Libyan-rebel-commander-admits-his-fighters-have-al-Qaeda-links.html
El que passa a Líbia NO és cap revolució, aquesta "gent" practiquen una estratègia de terror amb la població, els treballadors extrangers, i els presoners, són mercenaris assassins que deuen estar en minoria entre la bona gent de Líbia. Com no tenen un suport popular clar actuen com ho fan, mentres ens diuen tot lo contrari, es vomitiu, aquest vídeo parla clar :
http://www.youtube.com/watch?v=41Y-iMMQ520
No sé com acabarà tot el tema però crec que ja va sent hora de que la gent començe a saber com són les coses i ens organitzem per dir PROU!!
Salut i força, que ens faran falta...
Per cert, que bo el bloc CUESTIONATELOTODO, subtitulat amb la pregunta, "¿De qué sirve decir la verdad sobre el fascismo si no se dicenada sobre el capitalismo que lo origina?, Bertolt Brecht.
ResponEliminaEp, ALERTA! Ara diuen a TV3 davant la retirada dels "revoltats", que part de la població líbia està donant suport al govern. Ara cauen de la figuera.
ResponEliminaHola Prometeu,
ResponEliminacom bé dius la situació és molt complexa. Jo personalment no crec en la bondat de Gadafi i penso que les seues tropes deuen fer tantes barbaritats com els rebels que evidentment no són les germanetes de la caritat com mos han volgut fer creure els mitjans.
M'ha agradat bastant este article publicat a Rebelion
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=125157, fet per una periodista que a priori me desperta confiança. En este article se descriu clarament qui és Gadafi (un dictador que al llarg de les dècades ha eliminat sistemàticament qualsevol forma de dissidència o oposició) i també qui son els rebels (no son un grup homogeni sinó una mescla de diferents grups, entre els quals els islamistes radicals). Gadafi sempre s'ha autodenominat "antiimperialista" però ha demostrat amb fets que no ho era, seguint una política clara de bones relacions econòmiques i polítiques amb Estats Units i Europa. Per altra banda, el PIB per capita de Libia (16000 $) tot i ser molt alt per a un país Àfrica no és superior al d'Espanya (32000 $). Es cert que el PIB per càpita del país es bastant elevat però no podria ser d'altra manera sent el desè país productor de petroli del planeta. Si t'hi fixes països com Arabia Saudita i Kuwait (sobretot) estan molt per damunt de Libia.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Pa%C3%ADses_por_PIB_%28PPA%29_per_c%C3%A1pita
A més caldria veure de quina manera és reparteix este PIB entre els ciutadans libis, el PIB per capità pot ser enganyós en països amb grans desequilibris socio-econòmics. L'IDH (index de desenvolupament humà) és més significatiu perquè es un index on és creuen diferents dades per a conèixer el nivell de benestar de les persones, tenint en compte l'IDH Libia està també per sota d'Espanya però està considerada com un país on es viu relativament bé (paregut a Rumania). Fixant-nos amb el IDH també hi ha països com Emirats Àrabs, o fins i tot Bahrein (no oblidem que també hi ha revoltes!) que estan per damunt de Libia.
http://es.wikipedia.org/wiki/Anexo:Países_por_índice_de_desarrollo_humano
El que vull dir amb lo anterior és que el benestar econòmic de Líbia no és únicament fruit de la bona gestió de Gadafi sinó que principalment prové del manà que aporta constantment el petroli. S'ha d'anar en compte en defensar cegament als rebels (com han fet els mitjans) i d'esta manera també la intervenció estrangera però de la mateixa manera hem d'evitar caure en la justificació del manteniment d'un dictador que fa més de quaranta anys que s'aferra al poder. Gadafi el que hagués hagut de fer una vegada començada la revolta es convocar eleccions i d'esta manera que fos el poble el que decidís si el volien o no com a líder del país, de fet ho hagués hagut de fer bastant abans de que hi hagués cap revolta.
ResponEliminaBon article descrivint l'evolució política de Libia i Gadafi.
ResponEliminahttp://www.lavozdigital.es/jerez/prensa/20110325/opinion/cara-ocultan-libia-20110325.html
Fixeu-vos a més que els poders de Gadafi eren limitats, va voler nacionalitzar el petroli però el Congrés Popular va decidir aplaçar la nacionalització i no ho va poder fer.
http://informeonline.com/2011/03/20/gadafi-pensaba-nacionalizar-el-petroleo-y-distribuir-directa-y-equitativamente-sus-ingresos/
No podem negar que Gadafi ha fet coses bones per al país però de tota manera jo seguixo pensant que només el poble hauria de poder decidir quin camí seguir i també qui ha de estar al capdavant del país.
Este article presenta (tot i que d'una manera un poc enrevessada) les contradiccions de la situació a Líbia i la necessitat de buscar una sortida dialogada al conflicte
ResponEliminahttp://www.rebelion.org/noticia.php?id=124110&titular=libia-y-la-necesidad-de-una-tercera-posici%F3n-
Respecte al tema del PIB, tens tota la raó, dec haver agafat les dades del revés amb lo conseqüent embolic, quin cap que tinc! Ho sento molt, dit això:
ResponEliminaEm desagrada comprovar que continues creient les mentides que durant molt anys ens han contat, i que ja formen part de les creences de molta gent.
Sembla que en un estrany afany per buscar el contrapunt, no dius res de la falsedat de la operació militar dels "aliats", ni de la falsedat dels nostres polítics. No volen salvar civils, volen un altra cosa.
Tampoc dius res d'un tema tant gruixut com és el de la contaminació per URANI, ni tampoc de les milionàries xifres que s'estan gastant, mentre es retallen despeses socials en: sanitat, educació, cultura, jubilació fins als 67...
En canvi, vols deixar clar que: "personalment no crec en la bondat de Gadafi i penso que les seues tropes deuen fer tantes barbaritats com els rebels". Has pogut veure un quants vídeos de com actuen els "revoltats" que tu anomenes revolucionaris (per mi, no es mereixen ser anomenats aixi), i com la premsa del capital li dona la volta. No ens han ensenyat els suposats avions libis bombardejant població civil, i molt menys fent lo que fan los "revoltats", tu en canvi reparteixes culpes sense proves gràfiques, utilitzant paraules com "no crec" o "deuen fer".
Això és prou definitori, quan rebem informacions contraposades tenim dos opcions: la que sembla més lògica és continuar buscant la veritat, sempre que es puguen i no decantar-se per cap opció; l'altra es decantar-se per la que ens dona més confiança o comoditat, i penso que tots dos em optat per la segona (com la majoria de la gent).
En realitat es tracta de a qui vol creure cada un? Vull pensar que no, que la realitat o la veritat hauria de tindre un pes definitiu, el que passa es que m'estic ensumant que ja fa molt temps que la realitat establerta no és la veritat.
Quan escolto l'entrevista a Leonor Massanet, una dona que no treballa per cap mitjà de comunicació, ni simpatitza amb cap partit (ella es declara enamorada de Líbia), parla d'un suport a Gadafi molt majoritari, els seus comentaris desmunten los mites de la dictadura i també de la "revolta"contra Gadafi. Jo me la crec.
Quan llegeixo el text de julio César Centeno "Razones por las que occidente quiere matar a Gadafi, el León del desierto", on tomba moltes de les mentires sobre Gadafi, jo me'l crec. Dona moltes dades de qui son els "revoltats" i el seu lider, un bon article on pots trobar aquesta "perla":
"En marzo del 2007 Anthony Gidden, assessor de Tony Blair, publicó un artículo en The Guardian en el que afirma: "Gadafi parece ser genuinamente popular. Líbia serà en dos o tres décadas una Noruega del norte de África: próspera, igualitaria y progresista".
Tu, en canvi, prefereixes creure a José Daniel Fierro, periodista que penso té una visió "forastera", "il·luminada" per les falses revolucions del que s'han afanat a batejar com la "primavera àrab".
Per tot això tinc clar que tu i jo viatgem en "vaixells ideològics" prou diferenciats.
Les "esquerres" és lo que tenen, hi ha de molts colors.
M'agradaria comentar un documental que es diu "Estados Unidos, la conquista del Este", es veu clarament com Estats Units finança i ensinistra dirigents d'organitzacions juvenils, per tal de derrocar el govern de països com Geòrgia, Ucraïna, Servia, Kirgistán i altres de la antiga Unió Soviètica, una bonica forma d'escampar la falsa democràcia del capitalisme per tot el món.
ResponEliminahttp://www.aporrea.org/tiburon/n128728.html
Recordes el cas de la nena infermera de KUWAIT? Una gran mentida que va convèncer el món de que lo millor era invair IRAQ. Uns governants que fan això es poden dir demòcrates?
http://laterceraguerramundial.blogspot.com/2009/09/el-caso-de-la-enfermera-de-kawait.html
Aquesta és la gent que et creus?... A mi no m'enredaran.
Crec que la teva visió de les "revoltes" és un pèl errònia, a "El món Àrab contra la tirania" dius:
"Les revoltes que s'estan succeint als països musulmans ens han obert els ulls a una realitat que fins fa poc vèiem inimaginable. "
Jo crec que més que una realitat, ens han obert els ulls a una mentida.
"Les revoltes al món àrab són esperançadores, obren nous camins per a la democràcia i per al poder popular en zones on fins ara pareixia impossible. "
A mi em sembla que amb aquesta afirmació dones certa "legitimitat revolucionaria" a les revoltes.
Jo penso que sense organització no hi ha revolució, organitzacions de treballadors, dones, estudiants, culturals i de molts àmbits més. Sense organització no es pot sustentar un "projecte alternatiu" al poder polític, econòmic i militar. Només hi ha descontentament, ràbia i molta gent emprenyada junta, una massa que és molt voluble, fàcil de dirigir per experts en control de masses i agitació com és la CIA, ja ho han demostrat prou bé.
En el cas de Egipte, que és el que tinc més estudiat, em sembla molt curiós com un executiu de GOOGLE s'ha convertit en lo lider de les "revoltes", que han servit per tombar un govern, però no han canviat el poder militar ni tampoc el sistema. Està per veure qui acabara governant i quines polítiques faran.
El que esta clar és que tindrà nou crèdit per fer i desfer, no com Mubarak que era un lider esgotat .
El tema de Líbia es diferent, ales 24h. de començar les protestes, ja teníem un fort intercanvi de trets entre uns i altres. Per mi es tracta d'un operatiu tipo "Bahía de Cochinos" o la "Contra nicaraguense". Sabien que el poble Libi no estava majoritàriament descontent i que trobarien resistència en algunes zones del país.
http://www.thehouseofblogs.com/articulo/libia_petr%C3%B3leo_y_neocolonialismo_sofisticado_y-304246.html
Tots aquestos temes m'han fet comprendre dos coses, per a mi molt importants:
La primera és que sento un fàstic brutal davant la gran majoria de la classe política, per a mi esta podrida de dreta a esquerra. També del nostre sistema de falsa democràcia i capitalisme globalitzat, que maltracta, explota i aborrega la gent, fins el punt que estimem els nostres opressors i odiem els oprimits. Crec que som una societat malalta. Qui som natros per pretendre "democratitzar", a l'estil occidental, països com Líbia o Cuba, que han resistit i resisteixen un bloqueig econòmic brutal. Si estan com estan no es per culpa dels seus governs. Democràcia no és ficar un vot en una urna i pot ser no és el sistema de governar-nos més just.
La segona és que tinc la sensació que, ideològicament, estic ara més aprop de un antisistema que d'una persona que pretén caviar les coses treballant amb aquest sistema i les seves institucions, tot em sembla fals. No vull participar de res que acabe tractant amb aquestos partits.
En la societat de la informació en la que vivim tenim lo problema de que hi ha un volum tal d'informació i de manipulació PER TOTS LOS CANTONS que mai podem estar segurs de que és la realitat. Jo he optat per confiar en certs mitjans que m'han demostrats que solen tindre una visió del món bastant imparcial i que partixen d'un punt de vista similar al meu (com puguen ser rebelion.org, le monde diplomatique, periodico diagonal entre altres) sobretot confio bastant en un diari com le monde diplomatique ja que són gent molt formada i independent (la relació que tenen en le monde es purament a nivell formal), que subsisteixen en les donacions, ventes i subscripcions però que tenen un abast mundial i edicions en diverses llengües. A més, intento sempre confrontar opinions sobre un mateix tema de mitjans amb punts de vista diferents i amb perspectives confrontades, com mitjans bolivarians, o al jazeera, o alguns d'europeus, sempre intentant saber quina es la linea editorial de cada diari per tal de anar en compte de quines són les opinions sobre determinats temes que són sensibles per aquells diaris. A més, també miro blogs i altres pàgines de persones que donen opinions personals però estes són les que més desconfiança em creen per dos motius: 1. no conec ni la ideologia ni sé si puc confiar amb ells (en els mitjans de masses tampoc pots confiar però com a mínim saps del cert quina es la seua base ideològica) 2. al ser persones independents es molt més fàcil inventar-se qualsevol cosa o si més no estar influenciats per factors personals que fan que la informació sigue menys fiable. Ja te dic que molts diaris estan també afectats per factors com qui els dirigeix, en quin país estan, qui paga... però en estos diaris això és fàcil de conèixer-ho en les persones que escriuen un bloc no.
ResponEliminaDe tota manera, això no vol dir que lo que se digue a un bloc personal tingue que ser mentida però tampoc tenim la certesa que sigue veritat. Lo que diu Leonor Massanet al seu bloc és molt interessant i oferix un contrapunt radical a tot allò que mos conten als mitjans, però lo fet que no treballe per a cap mitjà ni tingue cap adscripció política tampoc li atorga automàticament una visió neutral. Ella ha estat vivint uns anys a Libia fent un doctorat, ara no hi viu però manté cntactes, lo que no sabem es amb qui va estar convivint a Líbia. Podria ser que hagués compartit tots els seus anys a Líbia entre les tribus afins a Gadafi i això faria que la seua visió del país i de la relació del poble libi amb el dictador estigue esbiaixada. Simplement, no ho sabem...
Als rebels jo no els anomeno revolucionaris, els dic rebels i no crec que el nom en que es denominen tingue massa rellevancia, si recordes durant la guerra civil al bàndol franquista se li deia "los sublevados" i sublevació és sinònim de rebeli o revolta (i els franquistes eren de tot menos revolucionaris simplement van aixecar-se contra l'status quo del moment, com los dits rebels)... per tant lo fet que los digue rebels es simplement per utilitzar la paraula en la qual se'ls denomina majoritariament. Del tema de l'Urani, la despesa militar i tot això no comento res perquè assumixo que és així, penso igual que tu i no he trobat necessari comentar-ho perquè crec que la majoria de gent n'és conscient.
L'historial de sir Gadafi a mitjans alternatius:
ResponElimina- A rebelion un retrat complet de la trajectoria de Gadafi (molt recomanable)
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=123784
- Ignacio Ramonet director de le monde diplomatique a
http://www.kaosenlared.net/noticia/cinco-causas-insurreccion-arabe
En los Estados del pretendido “socialismo árabe” (Irak, Siria, Libia y Argelia), bajo los cómodos pretextos de la “lucha antiimperialista” y de la “caza de comunistas”, también se establecieron dictaduras de partido único, gobernadas con mano de hierro por déspotas de antología (Sadam Hussein, Al Assad padre e hijo, y Muamar al Gadafi, el más demencial de ellos). Dictaduras que garantizaban, por lo demás, el aprovisionamiento en hidrocarburos de las potencias occidentales y que no amenazaban realmente a Israel (cuando Irak pareció hacerlo fue destruido). De ese modo, sobre los ciudadanos árabes, cayó una losa de silencio y de terror.
- I que feia al 2008 Gadafi en los treballadors extrangers? Ah! En col·laboració amb els països europeus
http://www.diagonalperiodico.net/Gadafi-Dadme-mil-millones-y-dejare.html?var_recherche=libia
- El periodic diagonal diu a un altre article: http://www.diagonalperiodico.net/La-caida-en-desgracia-de-Gadafi.html
Cero en derechos humanos
Amnistía Internacional viene denunciando desde hace décadas la situación de los derechos humanos y civiles en Libia, a menudo coincidiendo con la inclusión del país en órganos y tratados internacionales que vinculan la participación en los mismos al respeto y fomento de las libertades colectivas e individuales.
Cárcel y abusos a personas migrantes y solicitantes de asilo; represión contra mujeres en la forma de la ‘zina’ (delito definido en la legislación libia como relaciones sexuales entre un hombre y una mujer fuera del matrimonio legítimo); detención arbitraria de cientos de personas consideradas críticas o amenazadoras con el argumento de la “guerra contra el terror” tras el 11-S; represión de la disidencia mediante torturas, coacciones o procesos sin garantías. Estos son algunos de los casos que recoge Amnistía Internacional en sus informes anuales entre 2001 y 2009 en lo que se refiere a Libia.
- Un últim apunt sobre Gadafi perquè al llegir-ho encara ha augmentat més la confusió que me genera tot lo tema este. Al text de Julio Cesar Centeno fixat en que diu més amunt d'allò que diu Giddens: "El consejo ejecutivo del Fondo Monetario Internacional (FMI) elogió recientemente a Libia por su “ambicioso programa de reformas” y su “fuerte rendimiento macroeconómico y el progreso en el realce del papel del sector privado” Que el FMI elogie Gadafi indicaria que la seua política econòmica era bastant pròxima als neolliberals. A més, Anthony Giddens és l'ideoleg de la socialdemocràcia britànica i que Giddens digue això d'un teòric revolucionari diu molt poc del revolucionari. Però per altra banda Gadafi volia nacionalitzar el petroli, tenia un programa social bastant igualitari... Tot és molt confús, per a uns jugava a fer-se el revolucionari i per als altres el soci comercial.
Com ja te dit , no vull pensar que tot es tracta de lo que volem creure i que la veritat hauria de tenir un pes definitiu. Penso que quan dius que: "Del tema de l'Urani, la despesa militar i tot això no comento res perquè assumeixo que és així, penso igual que tu i no he trobat necessari comentar-ho perquè crec que la majoria de gent n'és conscient".
ResponEliminaT'equivoques si et penses que la majoria de gent n'és conscient, jo he parlat amb diverses persones, amics/es, companys/es de treball, joves i grans, cap d'ells no saben res, sobre tot per que no es fan públiques aquestes informacions, no sabem lo que es volen gastar, no sabem els riscos radioactius reals, ni per la població líbia, ni per la mediterrània.
Vull pensar que aquestos temes si t'importen, i per això m'estranya que no aportes cap informació o comentari, no parlar de una cosa simplement es passar d'ella, i ara per ara es el que fa tot hom, sembla com si el tema no fos important, les mostres publiques de rebuig a la guerra son mínimes,
Per què el debat sobre Gadafi passa davant del debat que genera la "legitimitat" de la "revolta"? o els interessos econòmics que molts països tenen sobre Líbia, o la manipulació de la informació que rebem del mitjans de comunicació?
Creus que la gent sortira al carrer a protestar com ho varem fer contra la guerra de Iraq?
Jo crec que no, la ONU (consell de seguretat) s'ha encarregat de embolcallar aquesta agressió de falsa "legalitat internacional" el mitjans de comunicació han preparat a les masses, es quedaran a casa i no faran res. Inclòs si la OTAN invadeix lo país per terra, ja que els "revoltats" no tenen prou suport popular fora de la zona de influencia de Bengasi, localitzacio de les multinacionals del petroli, que son los que han fomentat aquesta "revolta".
Plantejar lo tema libi en funció del dilema dictadura o democràcia és pur cinisme!
Només quan s'ature la guerra podrem saber motes coses que ara no sabem, com per exemple que vol en realitat la majoria del poble libi.
La premsa "alternativa" com tu anomenes, no està lliure de manipulacions i mentires, en algunes de les webs que comentes hi ha informacions en favor i en contra de Gadafi, tu prefereixes les critiques i això vol dir alguna cosa.
Penso que la informació que aportes només fa que apuntalar la idea preconcebuda que tu ja tenies de Gadafi, això no és buscar la veritat.
Quan dius: "Mai podem estar segurs de que és la realitat. Jo he optat per confiar en certs mitjans que m'han demostrat que solen tindre una visió del món bastant imparcial i que partixen d'un punt de vista similar al meu ". Similar al teu si però imparcial NO, si tu et creus al Ignacio Ramonet , jo em crec a qui el critica, o es que pensaves que Ramonet no forma part de la premsa del sistema, i per tant també s'alimenta d'ell. Dius que le monde diplomatique es finança amb donacions, segur que no saps d'on surten els diners de aquestes donacions tat, jo tampoc, però no convertiré aquest personatge en bandera de la premsa lliure molt menys de la meua ideologia. En aquest article el deixen bo:
http://tortillaconsal.com/tortilla/node/8133
Amnistia (Hipocresia) Internacional és un puntal de les teves acusacions cap a Gadafi i el gobern actual libi. però tu no fas el exercici de criticar a qui critica, simplement creus.
A.I és per mi qui marca els límits de la "esquerra tova", que forma part del sistema i que mai mossegara la ma de qui l'alimenta, que no és altre que el CAPITALISME. Peró clar es mes fàcil creure que buscar, per això la realitat establerta és falsa, la gent prefereix creure , Et recomano la lectura del següent article on pots trobar multitud de critiques, per mi molt ben fonamentades cap a A.I.
http://www.kaosenlared.net/noticia/amnistia-internacional-jauria-humanitaria-occidente-parte-1
Aquesta organització es un paradigma de cinisme; draps bruts, i doble raser a l'hora de fer els seus informes.
Segur que tampoc no saps qui fiança realment aquesta gent tat, en aquest article ho diuen ben clar, aquí va una petita mostra:
ResponElimina¿QUIÉN FINANCIA A AMNISTÍA INTERNACIONAL?:
¿Aparte de ciudadanos mayoritariamente occidentales?, ¡¡¡ Organismos estatales de países miembros de la Otan ¡¡¡ y ¡¡¡ Fundaciones de la plutocracia estadounidense ¡¡¡
Comentarios de A.I. sobre su financiación, que evidencian la falsedad y el cinismo de esta "ONG" gubernamental. (Extrapolable a otras onGs también financiadas por gobiernos y fundaciones "benéficas")
1.- "No aceptamos dinero de los gobiernos para cubrir nuestro trabajo de investigación ni las campañas contra las violaciones de derechos humanos"
2.- "El Secretariado Internacional de Amnistía Internacional depende también de la generosidad de diversas fundaciones y donantes benéficos. En el año 2000, algunos de los que contribuyeron con fondos al movimiento fueron el Consejo de Sociedades Benéficas de la Lotería Nacional del Reino Unido, la Fundación Ford, la Lotería de Códigos Postales de los Países Bajos ---a través del fondo NRK (fondo mundial de la sección neerlandesa), recaudado mediante un telemaratón organizado por la Entidad Nacional de Radiodifusión Noruega NRK (Norsk Riks Kringskasteng)--- y otros patrocinadores más modestos."
http://www.amnistiainternacional.org/publica/ma0102/Gastos.pdf
Saps qui son la "Fundación Ford"?...
http://www.rebelion.org/noticia.php?id=43703
En aquest article, que no te desperdici, trobaràs algunes respostes i també afirmacions que parlen clar sobre la relació de aquesta fundació i la C.I.A, qui ho havia de dir no?
Aquí van unes "perles":
"En la actualidad, como en los años 50 y 60, la Fundación Ford financia selectivamente a grupos anti-izquierdistas de derechos humanos que se concentran en el ataque contra las violaciones de los derechos humanos cometidas por los adversarios de EE.UU. y se distancian de las organizaciones de derechos humanos antiimperialistas y sus dirigentes. La FF ha desarrollado una estrategia sofisticada de financiamiento de grupos de derechos humanos (GDH) que llaman a Washington a cambiar su política, mientras denuncian a los adversarios de EE.UU. por sus violaciones "sistemáticas." La FF apoya a GDH que igualan el terror estatal masivo de EE.UU. con los excesos individuales de sus adversarios antiimperialistas. La FF financia a DGS que no participan en las acciones de masas contra la globalización y contra el neoliberalismo y que defienden a la Fundación Ford como "organización no-gubernamental" legítima y generosa"
"Presenciamos una importante ofensiva político-militar de EE.UU. Washington ha presentado la alternativa como "terrorismo o democracia," igual como durante la Guerra Fría cuando se trataba de "Comunismo o democracia." En ambos casos, el imperio reclutó y financió "organizaciones, intelectuales y periodistas de fachada, para atacar a sus adversarios antiimperialistas y neutralizar a sus críticos democráticos. La Fundación Ford está bien ubicada para volver a jugar su papel para contribuir una cobertura para la Nueva Guerra Fría".
.
Que critique algunes de les afirmacions que fas, no vol dir que estic en contra de tot el que dius, ni molt menys. La sortida al conflicte només pot ser dialogada, posant damunt la taula la veritat de qui és qui, la veritat comprovable mitjançant els fets reals sense manipulacions.
ResponEliminaSaber la veritat de Gadafi, dels "revoltats", de lo que volen les diferents tribus que formen Líbia (tinc entès que només Gadafi les pot mantenir unides) , de com han anat els fets, saber la veritat de perquè es posicionen com ho fan el diferents actors de aquesta complexa historia, quins son els interessos reals dels diferents governs, ongs, multinacionals, lobis mediàtics, partits i organitzacions
de detra i esquerra.
Segur que això no entra en els plans de la OTAN i EE UU, ells ja tenen un present (gerra) i un futur (expoli i divisio del pais) “progamat” pera el poble libi.
Aquest periodista nordamericá ho diu sense embuts:
“todos los recursos de Libia se localizan en la provincia oriental, que puede fácilmente escindirse al estilo utilizado en Serbia con el apoyo de los imperialistas extranjeros mediante sus ejércitos-apoderados y sus títeres “promotores de democracia”. Esto es lo que hay realmente en el corazón de la “intervención humanitaria” de Obama, una nueva balcanización más del Oriente Medio. Se trata tan sólo de seguir con el saqueo disfrazado de magnanimidad”.
Mike Whitney
Periodista de Clearing House. Estados Unidos.
Jo estic completament d'acord amb la idea que transmet aquestes afirmacions:
“…El dilema es falso. Tramposo. Me importa un carajo Kadafi. No es santo de mi devoción. Pero eso es una cosa y otra diferente lo que motivó la resolución del Consejo de Seguridad de la ONU con vergonzosas abstenciones que dieron luz verde a la intervención armada de las potencias occidentales en Libia.”
“ ¿Es aceptable la violación de la soberanía de una nación sólo porque un grupo de países lo decide sin indagar lo que ocurre? Lo de Libia acaba con la convivencia y seguridad internacionales y se cierne como amenaza sobre las naciones pequeñas. Aquellas que tienen limitados recursos para defenderse. Simplemente, la ley de la selva….”
José Vicente Rangel
periodista venezolano y expresidente de la república.
Ja parlarem! també del tema islandès que penso és molt interessant (no tinc temps de tot), salut!!!
Hola Prometeu.
ResponEliminadel tema Urani i despesa militar estic totalment en contra de tota intervenció militar i de tota despesa militar (amb urani o sense). Lo fet que se llancen bombes brutes és asquerós però sabem que se ve fent lo mateix des de fa molts anys en totes les guerres on los yankis estan involucrats, per tant, no és cap novetat, les guerres són així d'asqueroses. Possiblement hi ha molta gent que no ho sap lo de l'Urani, però encara que no ho diguen ho hauríem de tindre clar que això es fa sistemàticament
Sobre lo finançament de le monde diplomatique m'he equivocat: 4% de publicitat (en comparació al 30-40% de la majoria de diaris) / 37% de ventes / 59 % subscripcions (ho expliquen al número en paper d'Octubre del 2009, lo tinc davant però no ho he pogut trobar per Internet). Donacions suposo que també però de fet mitjans com Kaosenlared si te fixes també demanen donacions i tampoc sabem qui les fa...
Pel que fa a la credibilitat del diari, des le monde diplomatique "se han liderado iniciativas tan importantes como la creció de ATTAC, la reivindicacion de la Tasa Tobin, el Foro Social Mundial y el Observatrio Global de los Medios" això mos ho diu Pascual Serrano (fundador de Rebelion.org) al seu llibre "DESINFORMACIÓN. Cómo los medios ocultan el mundo" (Molt recomanable). Me pareix suficient currículum a favor d'un diari, no? Quin altre mitjà ha estat tan involucrat d'una manera tan intensa en la transformació social i en la transparència informativa? Ja t'ho dic ara, CAP. Jo porto temps llegint este diari i t'asseguro que és qualsevol cosa menys "premsa del sistema". I este diari me mereix infinitament més confiança que "CENTRO DE ESTUDIOS POLICARPA SALAVARRIETA" (del qual no he pogut trobar informació de qui són o per qui estan pagats només que són bolivarians de Colòmbia). A més, les veus en contra de Ramonet que exposes fan una crítica única i exclusiva de l'article "Libia, lo justo y lo injusto". Saps que crítica Ramonet a n'este article? La manca de suport del bolivarisme a les revolucions del món àrab. El que estan fent és intentar desacreditar a Ramonet per justificar la seua postura en relació a les revoltes. Recomano la lectura del article de Ramonet ja que exposa la seua opinió favorable a la zona d'exclusió aerea (no a la invasió) d'una manera molt matisada i de fet és posiciona tenint en compte totes les contradiccions presents al quadre libi. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=125578 Per a mi, la seua posició és clara i no fa una defensa tant cega de la OTAN com volen mostrar els enllaços que poses, creu que cal una zona d'exclusió aeria per a evitar que Gadafi utilitze l'exèrcit per a parar la revolta i sobretot cal evitar que això passe per a que els altres dictadors del món àrab no ho prenguen com a referent i facen el mateix. Per altra banda, ha quedat clar que el que està fent la OTAN no és només això sinó que estan lluitant la guerra que els rebels sols no són capaços de guanyar, jo estic totalment en contra d'això però de la zona d'exclusió aèria hi estaria a favor si es limités a això, igual que crec que se n'hauria d'aplicar un altra a Palestina. La crítica de Jonatan Garrido a Ramonet que apareix a Kaosenlared me pareix més fonamentada que l'altra però tot i això jo pareix no tindre en compte tots els matisos que planteja Ramonet al seu article. I de fet, lo tema es suficientment complex com per a que des de l'esquerra REAL pugue haver posicions tant contradictores.
Amnistia Internacional no és cap "puntal de les meues acusacions". Simplement agafo dades que se donen a l'article de PeriodicoDiagonal per a mostrar les animalalades de Gadafi. Sé perfectament que AI utilitza un doble raser a l'hora de criticar les barbaritats fetes des d'occident i les fetes des de la resta de països, i que hi ha molts interessos ocults darrera de la ONG però això no vol dir que lo que diuen sobre Gadafi sigue fals, simplement vol dir que se callen moltes coses que se fan des d'occident. No me ficaré a debatre sobre AI perquè crec que ara mateix seria desviar massa el tema però també té dic que tot i les seues incoherències internes també se fan campanyes en contra “d'Occident”:
ResponEliminahttp://www.es.amnesty.org/camps/usa/p_muerte.htm
http://www.webislam.com/?idn=814
http://es.wikinews.org/wiki/Amnis%C3%ADa_Internacional_pide_el_cierre_de_la_base_de_Guant%C3%A1namo_en_su_m%C3%A1s_reciente_informe
I recordo que quan AI va dir això de Gadafi este era "col·lega" dels europeus. Per altra banda, dius “ la realitat establerta és falsa”. Esta afirmació me pareix massa definitiva, evidentment hi ha moltes veritats inamovibles que no són certes però no tot allò que la majoria de la gent creu es fals, de fet qui es capaç de determinar allò que és cert o allò que és fals quan parlem de coses que passen a milers de quilometres d'aquí? Jo ja t'ho dic ara que la majoria de vegades no ho soc? I menys en un cas com el de Líbia.
Així és com Estats Units sempre ha intentat "democratitzar" el món:
ResponEliminaEl uranio empobrecido ha sido empleado en los campos de batalla de la guerra del Golfo de 1991; durante los bombardeos OTAN/ONU contra la República serbia de Bosnia, en septiembre de 1995; contra Yugoslavia, durante la primavera de 1999; y, ya en este siglo, en el ataque contra Afganistán y nuevamente contra Irak en 2003.
El uso de dispositivos de uranio empobrecido en las guerras de Somalia y de Bosnia central y centro-oriental –sobre todo en amplias zonas alrededor de Sarajevo– en los años 1990, en Palestina y en los polígonos de tiro sometidos a la autoridad de las fuerzas militares de la OTAN, sólo ha sido documentado de forma incompleta [2].
http://www.voltairenet.org/article169174.html#article169174
http://www.voltairenet.org/article122635.html
Sobre le monde diplomatic tinc una informació, que si no la vols creure ets lliure de fer-ho, però a mi em dona respostes al posicionament del diari i el seu director.
ResponEliminaEs tracta d'un article d'anàlisi i opinió del 2006, recordes la situació de la política francesa de "enfrontament" amb els EE.UU per la invasió de IRAQ.
http://www.voltairenet.org/article139621.html
En ell podem llegir:
“El debate llega ahora a Le Monde diplomatique. La publicación francesa parece debatirse entre las turbulencias que agitan la diplomacia de su país. Un día París proclama su independencia según el modo gaullista y critica al imperialismo norteamericano incluso en el Consejo de Seguridad y otro, con la misma fuerza, jura fidelidad a la OTAN y presta ayuda al Tío Sam para derrotar un presidente en Georgia, secuestrar otro en Haití y amenazar a un tercero en Siria .”
“En este contexto, algunos directivos de la Asociación de Amigos de Le Monde diplomatique (propirtaris de la meitat de L.M.D) descubren que la línea editorial de la publicación mensual tiene los mismos límites que el pensamiento de Noam Chomsky: «¡Al sionismo no lo toquen!» Así, se proyectan públicamente y provocan una crisis que está lejos de agotarse.
También la dirección les respondió públicamente mediante una profesión de fe antiimperialista que encantó a los lectores. Sin embargo, esta respuesta está marcada por la dualidad del compromiso político de sus redactores, un reflejo exacto de las contradicciones de los diplomáticos franceses.
Un inesperado incidente tuvo lugar durante la asamblea general de 2005 de los Amigos de Le Monde diplomatique cuando algunas personas atacaron a una de las directivas porque esta, de cultura musulmana, llevaba un chal que le cubría la cabeza lo que habría sido interpretado como una manifestación islamista de proselitismo. Los dirigentes del periódico dejaron que la insultaran sin restablecer el orden para concluir finalmente que deploraban haberse visto en esta situación.
Luego, la dirección del periódico prohibió a los Amigos la organización de reuniones de discusión acerca del 11 de septiembre o del sionismo y finalmente vinieron las medidas contra los infractores que invitaron a Alain Ménargue, ex director de información de Radio Francia Internacional, y que pensaban concederle el Premio Le Monde diplomatique por su crítico libro acerca del muro de Sharon. La crisis alcanzó su paroxismo con la publicación en julio de un artículo del difunto Edward Said.
Al texto del profesor universitario palestino[ya fallecido], presentado como integral, le faltaban frases que criticaban la solución de los dos Estados y los acuerdos de Oslo. Después de haber censurado la expresión de algunas personas y luego prohibido algunos temas de debate, la dirección del periódico falsificaba las palabras de uno de sus más célebres autores.”
“Para cerrar el debate, la dirección de Le Monde diplomatique esgrime un segundo argumento: la publicación apoya las revoluciones latinoamericanas y su redactor jefe, Ignacio Ramonet, acaba de publicar una entrevista en forma de libro con Fidel Castro.
También para esto los tiempos han cambiado y la respuesta no es suficiente. Al conceder una entrevista a Le Monde diplomatique, Fidel Castro no le dio un certificado de revolucionario como tampoco se lo dio a Larry King al entrevistarlo para la CNN.”
“Como perfecto reflejo de los diplomáticos franceses, Le Monde diplomatique ha apoyado sin reservas la revolución bolivariana de Hugo Chávez mientras abandonó a Jean-Bertrand Aristide cuando París decidió entregarlo a Washington. “
“la venta en estanquillos de Le Monde diplomatique ha disminuido 25% en dos años en su país. Queman lo que adoraron y no tardarán en desechar las obras de Noam Chomsky. Más sabios, conservaremos nuestros viejos libros entre otros documentos teniendo en cuenta sus límites.”
En aquest altre expliquen millor lo tema de la censura dels textos de l'escriptor palestí, del llibre "Le Mur de Sharon" i dels forts interessos econòmics que hi ha amagats sota l'aparença de "premsa lliure".
ResponElimina“¿Cambio de línea editorial sobre Cercano Oriente?
Si la cuestión es conocer la causa de las tensiones, la primera respuesta concierne las conexiones entre la asociación Attac y el Monde diplomatique. Según confidencias hechas al periódico Canard Enchaîné y a Libération, Gresh y Vidal no habrían aceptado la intervención de Ignacio Ramonet en la crisis que sacude actualmente la dirección francesa de la asociación Attac. “
“Según nuestros informantes, el cambio a la cabeza del Monde diplomatique se debe en realidad a una cristalización entorno a la gestión de las cuestiones ligadas al Cercano Oriente en el periódico. Se habrían originado presiones en el sentido de un posicionamiento más condescendiente para con la política del Estado de Israel. “
“Además de solicitudes internas provenientes del accionista principal del Monde, la redacción ha sido objeto de presiones externas. El periódico, y en particular Dominique Vidal, así como su accionista Los Amigos del Monde diplomatique, se encuentran en la mira de l’Arche, la publicación del judaísmo francés”.
http://colombia.indymedia.org/news/2006/04/40120.php
Pel que sembla, la direcció del diari té cert comportament sionista (que fort), també es presta a ser un instrument de la política internacional francesa, i això en realitat explica moltes coses.
Explica el seu posicionament donant legitimitat revolucionaria a la "primavera àrab", senyalant amb el dit als governs dels països enemics del sionisme, ademés en el cas de Líbia, justificant la política de Sarkozy.
I clar com que els revolucionaris llatinoamericans no s'han prestat a avalar aquestes revoltes de colors induïdes, per que ells saben que sense organització no hi ha revolució, i com França ara té bon rotllo i també interessos comuns amb EE.UU, ara le monde diplomatique critica als bolivarians, als sandinistes i a qui face falta.
Per a mi és més revolucionari un militant libarià o sandinista, que tota la direcció de le monde diplomatique junta, ells si que han transformat i transformen la societat en la que viuen, defensen els pobles, nacionalitzen multinacionals i planten cara al colonialisme USA i UE.
No com la esquerra europea dividida i corrupta (sabies que iniciativa va votar a favor del enviament de tropes a Líbia), i lo de esquerra global no té nom, encara tenen lo morro de dir-se anticapitalistes. Per a mi aquesta esquerra no farà mai res, els seus dirigents son uns "petits burgesos intel·lectuals".
Quina independència te aquest diari del seu creador "le monde"(intercanvis economics)?
Sabies que L.M.D és una societat anònima, o sigue una empresa privada?
“Jurídicamente, el Monde diplomatique es una sociedad anónima cuyo capital es compartido por tres accionistas:
- el grupo Le Monde posee 51% de las partes,
- la Asociación Amigos del Monde diplomatique (lectores del periódico) posee 25% de las partes,
- la asociación Gunter Holzmann (personal del periódico) posee 24% de las partes.
"La asociación Amigos del Monde Diplomatique es a la vez accionista del periódico y organizadora de conferencias-debates por intermedio de sus grupos locales presentes en Francia, Europa, América del Sur y África.
ResponEliminaA partir de abril de 2005, varios sucesos han acaparado la opinión pública:
- En junio, la renovación de su consejo de administración fue objeto de intensas confrontaciones entre la dirección del periódico y la dirección de la asociación.
- En julio, la nueva oficina de la asociación fue impuesta al consejo como un golpe de fuerza.
- En septiembre, la oficina retomó cada actividad de la asociación y centralizó su funcionamiento.
- En diciembre, se decidió la modificación del funcionamiento de grupos locales de la asociación.
Además de la toma del premio de los Amigos del Monde diplomatique, la estructura descentralizada de la asociación, que permitía la organización de conferencias-debates, se ve manipulada. El objetivo es el control de la actividad de los grupos locales, en particular con miras a impedirles que hagan llegar conferenciantes no conformes a las orientaciones de las instancias dirigentes del periódico y de la asociación (lo que podría ser legítimo si esto último no fuera basado en la intención de desarrollar el debate de ideas). “
Penso que hi ha diverses propostes informatives més implicades en la transformació social del seu entorn i en la transparència informativa que L.M.D, lo que passa és que no fan tant "soroll", com per exemple aquesta proposta de Paraguai, almenys ells són una cooperativa.
http://ea.com.py/
Creus que un gegant mediàtic com L.M.D s'escapa de corrupteles i prensions polítiques?
Tu creus que el comportament que denuncien en aquest article és d'un diari de esquerres o de premsa del sistema (la bota "esquerra" concretament)?
http://www.analitica.com/va/politica/opinion/7686109.asp
Aquí critiquen més ampliament l'article de Ramonet i jo estic completament d'acord. Com pot dir Ramonet en lo seu article "Líbia, lo juston y lo injusto"(com més lo llegeixo menys m'agrada):
http://josejavierleon.blog.com.es/2011/04/03/a-contrapelo-10936034/
Comença citant a Simón Bolívar i acaba criticant als bolivarians, quin cinisme, i continua mentint:
“Cuando en Libia, a partir del 15 de febrero, empezaron las protestas sociales pacíficas, inmediatamente reprimidas por las fuerzas del coronel Gadafi con desmedida violencia (233 muertos en los primeros días) (8) Agencia Reuters, “
Tu saps que és mentira tota la historia del bombardejos a civils desarmats, moltes declaracions de gent diversa sobre el terreny ja fa temps que ho ha desmentit, els satèl·lits russos i alguns periodistes també.
Al "pro-sionista" Ramonet se li veu lo plomer d'un hora lluny.
ResponElimina“ Por otro lado, Ramonet no se refiere al golpe mediático propinado por Telesur, que desmintió los bombardeos, y mostró muy al contrario de lo que afirma el periodista estrella de Le Monde, el júbilo y la defensa del pueblo de Trípoli a su jefe, defensa del que sí ha sido testigo ocular nuestro embajador en Libia, precisamente en Trípoli. Nadie ha visto imágenes de la «brutal» represión, pero las fuentes fidedignas son -¡y cómo no confiar en ellas!- ONGS que se encargan de velar por los derechos humanos (sobre todo si defender estos derechos aporta réditos a las trasnacionales de los alimentos, de la energía, de las medicinas, etc.).”
No continuaré atacant un diari que sé que t'agrada, la meua intenció no és ofendre't, segurament L.M.D esta ple de grans professionals que fan la seua feina de la millor manera que saben. Però la direcció no es mereix el meu respecte, ni molt menys que els considere "premsa lliure".
Sabies que Pascual Serrano va començar escrivint a l'ABC (un diari "facha") i que es militant de Izquierda Unida (els considero uns tous)? segur que només te paraules positives capa L.M.D, ell n'és amic.
Sabies que l'altre dia molts egipcis van voler ocupar la plaça Tahrir altra vegada? han pres consciencia que la revolta no els a servit per canviar gran cosa. La policia no els permetre l'accés i les T.Vs ja no diuen res.
Sobre les "revoltes al mon àrab", ja fa temps que penso que son comparables a una explosió controlada, que és la millor forma d'evitar un allau més gran, capaç de emportar-seu tot per davant.
I de passada canviem alguns governs dels que no agraden al occident pro-sinoista.
Em sembla que m'estic deixant algunes coses que volia dir-te , però lo text escrit ja és prou llarg Adéu!
Hola Prometeu,
ResponEliminaprimer que res gràcies per la informació sobre le monde diplomatique, sempre es bo saber el que hi ha darrera de cada diari. Tota la informació està que presentes sobre els canvis en la organització del diari no la coneixia, això evidentment estarà fent que pergue moltes de les qualitats que tenia, a mi sempre m'havia estranyat que sent el 51% propietat de le monde, s'escriguessen uns articles tant "radicals" i tant diferents de la linea editorial del seu pare mediàtic de dretes. Pots estar tranquil que no m'ofens criticant al diplomatique, és un diari que m'agrada perquè m'agrada la majoria de lo que escriuen (los atles que fan cada any també estan molt bé pa fer-te una idea de com està el món) però no te penses que me'n vaig a dormir en Ramonet baix del coixí!
Les crítiques a un mitjà no només s'han de fer basant-se en informacions de tercers sinó també a partir de la lectura directa dels articles que publica (no de les opinions de tercers), l'any passat jo estava subscrit a la versió francesa del diari i tot i que puc estar en contra d'algunes de les coses publicades sempre m'han paregut articles que obrien més interrogants que no dictaven veritats absolutes (i pa mi això demostra que l'objectiu era fomentar el pensament crític de la gent i no intentar manipular-los, tot i que també se pot manipular obrint interrogants...). Evidentment un sandinista es més revolucionari que le monde diplomatique però jo el que plantejo es "quin altre mitjà a fet més per a la transformació social del món contemporani?" En este cas la capacitat d'influència (en la consciència i la ideologia de la gent) d'un diari traduït a més de 25 idiomes i amb el rigor (teòric) de le monde diplomatique és sense cap dubte molt superior a la d'un sandinista (a nivell quantitatiu parlo), i jo crec que LMD possiblement seguisque sent el diari d'abast mundial situat més a l'esquerra.
Sobre la postura pro-sionista del diari, he esta mirant alguns articles. No n'he trobat cap marcadament pro-sionista però en canvi molts de crítics per exemple en la massacre feta a Gaza (http://www.monde-diplomatique.fr/recherche?s=gaza) i amb l'actitud dels israelians en vers el genocidi perpetrat: "Une grande majorité des Israéliens juifs ont approuvé la guerre menée contre Gaza et exprimé peu de compassion pour le sort des milliers de victimes." També son crítics amb l'apartheid palestí (http://www.monde-diplomatique.fr/2009/08/GRESH/17750) o amb el racisme i la discriminació sobre els palestins que viuen a Israel (http://www.monde-diplomatique.fr/2009/05/ALGAZY/17049). Los articles estan en francès però es que n'hi han molt més que en castellà. Potser si fessem un anàlisi exhaustiu (jo no l'he fet ni tinc temps pa fer-ho) d'alguns d'estos articles trobaríem posicions massa "blanes" respecte Israel però a mi mai m'han paregut sionistes. Per altra banda dius que el seu pro-sionisme: "Explica el seu posicionament donant legitimitat revolucionaria a la "primavera àrab", senyalant amb el dit als governs dels països enemics del sionisme" Es justament el contrari la primavera àrab de moment l'únic que ha aconseguit es derrocar els dictadors (Ben Alí i Mubarak) amics d'occident i que facilitaven el bloqueig de Gaza i baixaven el cap davant les barbaritats fetes per l'estat d'Israel. Crec que en esta qüestió t'equivoques, de fet jo diria que Estats Units ha vacil·lat tant a l'hora d'intervenir tant a Tunisia, Egipte com Libia precisament per les pressions d'Israel que sap que tant els germans musulmans a Egipte com les faccions islamistes més radicals dins dels rebels libis seran molt més combatives contra Israel que no els dictadors pro-occidentals que estaven al poder (dins dels quals incloc a Gadafi (el amigo de Ansar): http://www.ara.cat/especials/revoltesmonarab/Aznar-critica-intervencio-Gaddafi-dOccident_0_463753788.html).
El tema Chomsky me n'he adonat que es molt complex. Ell afirma que quan era jove era sionista (tot i que per a ell ser sionista representava oposar-se a la creació d'un estat jueu, que ell considerava que acabaria sent racista i excloent (ho diu textualment a l'article!). Diu que el sionisme fins al 42 s'oposava a la creació d'un estat propi i ell va heredar esta ideologia...). No obstant, ara diu clarament que ell no és sionista i de fet considera que la creació de l'Estat d'Israel va ser promoguda i recolzada (i ho seguix sent) per Estats Units per a establir una base permanent pro-occidental a orient mitjà i lluitar així contra el nacionalisme àrab, és a dir, per a dominar més fàcilment la regió. (l'article està en anglès)
ResponEliminahttp://www.chomsky.info/interviews/19970609.htm
Lo que comenta Chomsky es molt interessant i probablement cert però com se remarca a este article
(http://www.rebelion.org/noticia.php?id=29512) pareix que Chomsky al estar tant obsessionat en criticar l'imperialisme americà i europeu dona les culpes de tot a EUA i així treu responsabilitats als jueus (precisament lo seu grup ètnic). Els EUA tenen una influència molt important en tot lo que passa a Israel però de fet los lobbys sionistes tenen també un poder molt gran als cercles de decisió nord-americans, per tant, aquí no se pot culpar a uns i no als altres, tots són iguals de culpables. Chomsky de fet és molt crític en l'apartheid palestí i en tota la política d'expansió sionista, però falla (voluntària o involuntariament) a l'hora de senyalar la influència dels sionistes dins dels Estats Units, i com diu l'article un intel·lectual i activista del seu nivell no hauria de fallar en això. És curiós que Chomsky de fet ha arribat a afirmar que el seu origen jueu (i pseudo-sionista) pot influir en l'anàlisi que fa de la situació Israel-Palestina, això demostra una gran humilitat humana, i també un reconeixement de que pot equivocar-se en allò que diu sobre el tema.
Per altra banda, els jueus israelians tampoc estan molt contents amb les idees de Chomsky, l'any passat no el van dixar entrar a Israel per les seues crítiques continues al terrorisme d'estat del país. http://www.rebelion.org/noticia.php?id=106061
Canviant de protagonista, Pascual Serrano devia començar treballant a l'ABC (suposo que quan comences la carrera periodística t'arrimes al primer que té dona quatre duros) però lo portal Rebelion creat per ell és sense cap dubte un mitjà indispensable per a promoure el pensament crític i la màxima objectivitat mediàtica. Com a exemple el següent article: http://www.rebelion.org/noticia.php?id=12246
Aquí se critica un article escrit per Ramonet en el que de tant buscar mantindre la imparcialitat acaba justificant, i per tant legitimant, la política d'Israel. Com dius Ramonet es col·lega de Serrano però tot i això, el portal Rebelion és critic amb ell, fet que contradiu allò que dius "segur que només te paraules positives cap a L.M.D" i demostra la qualitat del mitjà i el compromís polític de Pascual Serrano. De fet al llibre, DESINFORMACION.... fliparies de les opinions d'alguns corresponsals d'El mundo o El país sobre la manipulació mediàtica. A mi de fet això me va desconcertar molt d'este llibre però això no treu que sigue un llibre molt interessant.
Pa mi, no hi ha cap mitjà ni cap individu que al escriure pugue evitar posicionar-se, la objetivitat total no existix, tenint present això hem de saber amb qui està cada mitjà per a tindre-ho en compte quan el llegim, i llegint de diferents fonts (amb diferents punts de partida) mos fem una idea més precisa d'allò que passa.
No sé si algú altre se llegirà tot lo que estem escrivint i els enllaços i tal però la veritat és que lo debat dona pa molt! Mos parlem!
Article interessant que apunta cap a les característiques del sistema financer libi com a l'origen de l'interès occidental per a derrocar a Gadafi.
ResponEliminahttp://www.sinpermiso.info/textos/index.php?id=4101
Tot i que la informació que presenta no és molt acurada. Primer mos diu que l'estat dona 50000$ a les parelles que se casen i després mos diu que lo que los dona és un prèstec sense interessos (que ja està bé! però no és lo mateix que diu al principi). A més, una de les fonts que utilitza per a definir les funcions del Banc Central Libi és la wikipedia, sent l'autora presidenta d'un institut de recerca sobre bancs podria buscar fonts més fiables, no?
De tota manera és interessant.