Pensàveu que als EUA (Especuladors Units d'Amèrica) s'havia privatitzat tot lo privatitzable? Sí, pos estàveu equivocats. La voràgine neoliberal no té límits i no para de buscar noves possibilitats de mercadeig i per extensió nous mecanismes de control de les nostres vides. Ara li ha tocat a l'aigua de pluja. Pareix ser que davant el creixent interès de determinats sectors de població nord-americana per recollir l'aigua de pluja, nombrosos estats del país de les hamburgueses s'han decidit a aplicar una llei amb més de cent anys d'antiguitat (estos yanquis porten lo fervor empresarial a la sang) que diu que és il·legal emmagatzemar l'aigua de pluja per a fer-ne un ús privat. Fins ara mai s'havia aplicat la llei ja que recollir l'aigua de pluja no era una pràctica comú però degut a l'auge de l'ecologisme i dels sistemes d'aprofitament de l'aigua, els especuladors aquàtics han vist que estaven deixant de guanyar diners i s'han decidit a aplicar-la. Seguint esta lògica, el següent pas serà privatitzar la llum solar i el vent ja que l'ús privat que se'n fa es equivalent al de l'aigua de pluja i... després que?
Cada vegada està més a prop aquella frase dita o escoltada per tothom que diu: "al final mos faran pagar fins i tot per respirar". El sistema capitalista no para mai d'obrir nous mercats, bé a través de la privatització de tot allò susceptible de ser consumit, bé mitjançant la creació de necessitats i l'oferiment de mercaderies o serveis per a satisfer-les. Entre estos dos mecanismes de creació de "riquesa" per a uns i pobresa per a molts d'altres, estem les persones, víctimes d'un sistema econòmic i polític on l'ésser humà és un producte de consum més en el gran supermercat planetari. Així anem avançant (és un dir) a través de la història, guiats pel nostre al·liat de l'altre cantó de l'Atlàntic amb la creença que progrés i benestar són equivalents a creixement i acumulació fins l'infinit. La crisi ha mostrat les vergonyes d'un sistema capitalista insostenible tant socialment com ecològica però en comptes de buscar models de societat alternatius més respectuosos amb les persones i el medi ambient, s'estan posant pedaços per tal que el vaixell capitalista no s'afone, i com és paga tot això? Collant-nos cada vegada més fort i convertint-ho tot en objecte de consum, és a dir, fent-nos pagar per tot.Vist lo vist, fins quan podrem respirar tranquils?
desde l'altra part de l'atlantic, et dic que son una colla de malparits. tot cavilat, tot pensat, per a fotre, per enganyar, manipular, lo summum del consumisme i del "lladrerio" però ben disfressat. M'encanta Vancouver, és una ciutat idílica, però no puc amb tant compra, ven. Aqui els sous son alts, no m'extranya, es peten tot el jornal compran, menjant ... Realment ja poden posar-los alts i alts, és tornen a reinvertir i no molt lluny de casa!! no vull dir que tota la població canadenca sigue així, perque t'hi trobes gent maravellosa, però hi ha cada maniqui de button controlat per les urpes yanquicutres, que fa temor!!
ResponEliminajo no he estat mai a nord-Amèrica però vaig conèixer estatunidencs que flipaven dels impostos que paguem aquí, claro allí (crec que a Canada paguen una mica més però seguixen pagant poc comparat en lo que paguem natros) los salaris són més alts i consumir surt més barato (pagues la mitat d'IVA), és a dir, com tu dius se fomenta lo consum. Lo problema està en quant no tens prou per a pagar-te lo seguro de salut o no pots estudiar lo que voldries perquè no tens prou pasta... paguen menos impostos però per contra han de pagar per tot (salut i educació inclosos) i això lo que genera són diferències més grans entre rics i pobres.
ResponEliminaAquí tal i com van les coses no tardarem a estar igual, Mas i companyia van poc a poc degradant la sanitat i l'educació (invertint cada vegada menys) pa que després sigue més fàcil que la societat accepte les privatitzacions del sector públic. Claro, llavors diran que el sector públic no funciona i que cal revitalitzar-lo augmentant-ne la competència, la competitivitat, és a dir, privatitzant...