FUGINT DE L'HOME BLANC

Pareix ser que encara queden grups humans que no han tingut mai contacte amb "la civilització". Quina sort!! Tot i que tenint en compte la quantitat de fotos que n'apareixen per internet jo diria que al menys contacte visual sí n'han tingut. Que deuen pensar de les avionetes que sobrevolen el seu poblat dia sí dia també? Tota una incògnita que segurament apareixerà revelada un dia d'estos a Cuarto Mil·lenio. Ara en serio, és probable que no hagen tingut cap contacte directe amb gent "no amazònica" però el que està clar és que si és així és perquè saben que al seu món hi ha una tribu enemiga de pell clara i molt perillosa que més val evitar ja que totes les altres tribus que coneixien han patit greus cataclismes a partir del moment en que van establir-hi contacte: malalties mortals com la grip o la pneumònia, morts per arma de foc, alcoholisme, aculturació i cristianització, bogeria (que per a ells deu ser paregut a la cristianització), suïcidis... flagels que mai abans havien ni vist ni sofert. Arran d'això fugen, fugen i fugen per no sofrir ells mateixos la sort dels seus veïns. Si no han fet contacte és perquè no volen fer-lo. I això que no coneixen ni a Gadafi, ni a l'imperialisme militarista d'EUA, ni a Berlusconi ni a Aznar, ni als Talibans, ni als contertulians d'Intereconomia, ni als productes barats dels xinos que no duren ni vint minuts, no coneixen absolutament res de tot això i ja no volen ni veure'ns!

Quin futur li espera a esta petita tribu perduda al mig d'una selva hiperexplotada per les transnacionals de la fusta? El més probable és que d'aquí poc, cansats de fugir, entren en contacte amb algú, ja sigue treballador de la fusta, funcionari estatal, missioner, antropòleg, activista indígena o qualsevol altre expedicionari i li diguen, per favor acabem en esta comèdia que tenim llagues als peus de tant de córrer davant vostre. I allí, finalment l'última aldea d'irreductibles hòmens (i dones) haurà vist com s'acabava el seu món, i el nostre món haurà perdut una vegada més part de la seua riquesa i diversitat.  Però no pensésseu que estos individus perduts al mig de la selva són els únics que patixen la tendència etnocida del  món contemporani. Qui sap si d'aquí uns anys, els catalans, també cansats de fugir d'aquells que volen que dixem de ser el que som, acabarem per  parar d'anar contra corrent i sucumbirem a les llagues que tants anys de córrer ens han provocat. Qui sap? O tal vegada cansats d'unes llagues que mai acaben de curar decidirem esquivar i perdre totalment de vista als nostres perseguidors, una opció que per desgràcia mai han tingut ni probablement tindran els guerrers de l'amazona.

Barcelonisme? No, aculturació.