IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA??? Una espècie en perill d'extinció...

Seguint la línia  del Tribunal Constitucional quan es va re-inventar l'Estatut d'Autonomia, el Suprem ha donat la raó a tres famílies que demanen que els seus fills siguen escolaritzats també en castellà. S'ha de tindre en compte que esta sentència, de moment, només afecta als tres casos esmentats, a més, no es quantifica l'espai del castellà com a llengua vehicular, és a dir, no s'estableix quin percentatge de les classes haurien de ser, per a estos alumnes, en cada idioma. La cosa es quedaria aquí si no fos perquè la sentència senta jurisprudència i obre el camí a que es presenten nous recursos al tribunal, aconseguint així una cosa inaudita i a la vegada força inquietant, la judicialització de l'àmbit educatiu. En el cas que ara es produís una allau de demandes castellanitzants al Suprem, ens trobaríem en què un petit nombre de jutges espanyols decidirien quin sistema educatiu hem de tindre els més de set milions de catalans! És això democràcia?

L'educació és la base a partir de la qual es construeix i reconstrueix una societat, i som només els ciutadans i ciutadanes els que hauríem de tindre la capacitat de decidir quin tipus d'educació, és a dir de societat, volem. Però això no significa que cada ciutadà individualment ha de poder triar com escolaritzar son fill dins l'escola pública (això ho pot fer en un centre privat), al contrari, el sistema públic ha de ser decidit entre tots i per a tots amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats per a tothom i a la vegada l'assoliment del model de país al qual s'aspira. El model català d'immersió lingüística és un referent internacional, i a casa nostra permet almenys que el català aguante (ja que no fa altra cosa) enfront una llengua tan potent com és l'espanyol. El nostre model assegura el coneixement de les dues llengües i, per tant, és imprescindible per a que Catalunya sigue una societat inclusiva i no dividida per raons lingüístiques. El fet que un element tant crucial pugue ser dictat per un grup de jutges fortament polititzats i totalment aliens a la realitat social i lingüística de Catalunya és un retrocés tant a nivell de qualitat democràtica com en relació a la dita autonomia política de Catalunya.

Per tot això, i davant els reiterats atacs contra la nostra identitat i llibertat, separar-nos d'Espanya s'ha convertit en l'única via per seguir sent un Poble sobirà. Per altra banda, a nivell individual i com a mestres que estimem la nostra llengua i volem el millor per a la nostra societat, la insubmissió civil és l'opció més digna i democràtica. Jo no faré les classes en castellà! I si volen que envien a l'exèrcit a obligar-me.