WIKILEAKS I EL MITJANS DE COMUNICACIÓ

Sens dubte, tindre accés als cables de wikileaks permet augmentar el control que tenim els ciutadans sobre els nostres governants, no obstant, les aportacions que mos fan no són tampoc grans novetats, més bé  corroboren coses que tots sabíem o pensàvem sobre la diplomàcia internacional i les relacions de poder globals. Però el que interessa aquí no és tant allò que diuen les filtracions sinó la manera com ens arriba el seu contingut. Els diaris que difonen els continguts de les filtracions tenen unes clares línies editorials basades en els interessos econòmics/ideològics dels seus propietaris. Per això, tot i que ningú, ni el propi govern nord-americà, posa en dubte la veracitat de les filtracions, els ciutadans hauríem de qüestionar-nos (com sempre per altra banda) com se'ns estan dient les coses i amb quina intencionalitat.

Sempre cal dubtar sobre que ens diuen els mitjans de masses però en el cas de Wikileaks cal anar amb especial precaució ja que al presentar-se les informacions a partir de documents externs als diaris (les filtracions) pareixeria que el mitjà simplement presenta una realitat objectiva, i no la construeix tal com passa amb les notícies periodístiques habituals. Res més lluny, les filtracions són en la majoria de casos interpretacions i/o suposicions fetes per diplomàtics nord-americans, i estes a la vegada seran analitzades, filtrades, passades a llenguatge periodístic i publicades baix la perspectiva del mitja en qüestió, és a dir, a nosaltres ens arriba una interpretació feta sobre una interpretació de la realitat i en els dos casos amb un clar biaix polític. Les filtracions estan disponibles per a ser consultades a la pàgina de l'organització però quin ciutadà es posarà a analitzar els centenars de milers de documents disponibles? Ningú, ens és més còmode agafar els diaris i veure quins són els wiki-titulars del dia. Tant amb les filtracions com amb la resta de notícies els mitjans construeixen versions pròpies del que passa i pretenen presentar-les al món com la Realitat, cal anar molt en compte en què creiem i perquè, ser crítics davant dels mitjans és una obligació si volem estar ben informats i posar límit a la influència que els poders mediàtics tenen sobre el que pensem.

Hi ha molts mitjans d'informació alternativa, en català tenim la web www.laccent.cat, o el setmanari www.setmanaridirecta.info, en castellà trobem per exemple www.rebelion.org, www.diagonalperiodico.net o www.monde-diplomatique.es entre altres. Este tipus de mitjans poden equilibrar el fort biaix informatiu present als mitjans de masses que monopolitzen el mercat de l'opinió pública.