REALMENT SABEM QUE ESTÀ PASSANT A LÍBIA?

Els mitjans mos han mostrat una imatge "molt clara"  (massa clara) de la situació a Líbia: Gadafi és lo dimoni mentre que els rebels són la població civil indefensa, i a partir d'aquí la majoria de nosaltres hem considerat justificada la intervenció militar. Però realment mos estan contant les coses tal com són? O tot ha sigut una campanya mediàtica per a justificar la intervenció militar i la caiguda de Gadafi? A partir d'unes preguntes que apareixien plantejades al següent bloc, he elaborat una llista més reduïda de vuit preguntes que hauríem d'intentar respondre per a tindre una visió més clara de tot allò que està passant a Líbia i també de perquè els mitjans oferixen una visió tant uniforme dels fets. Que quede clar que no estic defensant a Gadafi, només pretenc aclarir els dubtes que m'han generat els comentaris de Prometeu a l'entrada "El món àrab contra la tirania". Si teniu la resposta a alguna de les preguntes, compartiu-la, així com les noves qüestions que vos apareguen.

1. Com és que els subsaharians són perseguits, expulsats de casa seua i humiliats pels rebels?

2. Com és que els refugiats són majoritàriament de les zones que controlen els rebels?

3. Per què no és diu res als mitjans de que Gadafi estava intentant nacionalitzar el petroli de Líbia?

4. Per què els satèl·lits russos, i també periodistes de la revista Il Manifesto, no van veure cap bombardeig a Líbia durant els primers dies tot i que els mitjans deien que Gadafi estava massacrant als manifestants? Com és que el tribunal de la Haya acusa Gadafi de bombardejar la població però a la vegada diu que no en té probes? Per què la Índia s'absté en la votació de la zona d'exclusió aerea alegant que no hi ha suficients proves del que està passant? Algú ha vist algun vídeo de bombardejos a manifestants?

5. Com és que no s'envien observadors internacionals tot i que Gadafi ha demanat que n'hi anessen?

6. Per què la lliga àrab i Gadafi accepten el Pla Chávez per a la resolució del conflicte libi però no l'accepten ni els països occidentals ni els rebels?

7. Per que durant l'època més repressiva de Gadafi este tenia el suport i la col·laboració dels països europeus i d'Estats Units?

8. I la més important de totes: QUI SON ELS REBELS? Qui són els que formen el consell nacional libi (dit govern provisional de la zona alliberada) i perquè són considerats com lo govern legítim libi pels països occidentals?

AL FINAL PAGAREM FINS PER RESPIRAR!

Pensàveu que als EUA (Especuladors Units d'Amèrica) s'havia privatitzat tot lo privatitzable? Sí, pos estàveu equivocats. La voràgine neoliberal no té límits i no para de buscar noves possibilitats de mercadeig i per extensió nous mecanismes de control de les nostres vides. Ara li ha tocat a l'aigua de pluja. Pareix ser que davant el creixent interès de determinats sectors de població nord-americana per recollir l'aigua de pluja, nombrosos estats del país de les hamburgueses s'han decidit a aplicar una llei amb més de cent anys d'antiguitat (estos yanquis porten lo fervor empresarial a la sang) que diu que és il·legal emmagatzemar l'aigua de pluja per a fer-ne un ús privat. Fins ara mai s'havia aplicat la llei ja que recollir l'aigua de pluja no era una pràctica comú però degut a l'auge de l'ecologisme i dels sistemes d'aprofitament de l'aigua, els especuladors aquàtics han vist que estaven deixant de guanyar diners i s'han decidit a aplicar-la. Seguint esta lògica, el següent pas serà privatitzar la llum solar i el vent ja que l'ús privat que se'n fa es equivalent al de l'aigua de pluja i... després que?

Cada vegada està més a prop aquella frase dita o escoltada per tothom que  diu: "al final mos faran pagar fins i tot per respirar". El sistema capitalista no para mai d'obrir nous mercats, bé a través de la privatització de tot allò susceptible de ser consumit, bé mitjançant la creació de necessitats i l'oferiment de mercaderies o serveis per a satisfer-les. Entre estos dos mecanismes de creació de "riquesa" per a uns i pobresa per a molts d'altres, estem les persones, víctimes d'un sistema econòmic i polític on l'ésser humà és un producte de consum més en el gran supermercat planetari. Així anem avançant (és un dir) a través de la història, guiats pel nostre al·liat de l'altre cantó de l'Atlàntic amb la creença que progrés i benestar són equivalents a creixement i acumulació fins l'infinit. La crisi ha mostrat les vergonyes d'un sistema capitalista insostenible tant socialment com ecològica però en comptes de buscar models de societat alternatius més respectuosos amb les persones i el medi ambient, s'estan posant pedaços per tal que el vaixell capitalista no s'afone, i com és paga tot això? Collant-nos cada vegada més fort i convertint-ho tot en objecte de consum, és a dir, fent-nos pagar per tot.

Vist lo vist, fins quan podrem respirar tranquils?

FUGINT DE L'HOME BLANC

Pareix ser que encara queden grups humans que no han tingut mai contacte amb "la civilització". Quina sort!! Tot i que tenint en compte la quantitat de fotos que n'apareixen per internet jo diria que al menys contacte visual sí n'han tingut. Que deuen pensar de les avionetes que sobrevolen el seu poblat dia sí dia també? Tota una incògnita que segurament apareixerà revelada un dia d'estos a Cuarto Mil·lenio. Ara en serio, és probable que no hagen tingut cap contacte directe amb gent "no amazònica" però el que està clar és que si és així és perquè saben que al seu món hi ha una tribu enemiga de pell clara i molt perillosa que més val evitar ja que totes les altres tribus que coneixien han patit greus cataclismes a partir del moment en que van establir-hi contacte: malalties mortals com la grip o la pneumònia, morts per arma de foc, alcoholisme, aculturació i cristianització, bogeria (que per a ells deu ser paregut a la cristianització), suïcidis... flagels que mai abans havien ni vist ni sofert. Arran d'això fugen, fugen i fugen per no sofrir ells mateixos la sort dels seus veïns. Si no han fet contacte és perquè no volen fer-lo. I això que no coneixen ni a Gadafi, ni a l'imperialisme militarista d'EUA, ni a Berlusconi ni a Aznar, ni als Talibans, ni als contertulians d'Intereconomia, ni als productes barats dels xinos que no duren ni vint minuts, no coneixen absolutament res de tot això i ja no volen ni veure'ns!

Quin futur li espera a esta petita tribu perduda al mig d'una selva hiperexplotada per les transnacionals de la fusta? El més probable és que d'aquí poc, cansats de fugir, entren en contacte amb algú, ja sigue treballador de la fusta, funcionari estatal, missioner, antropòleg, activista indígena o qualsevol altre expedicionari i li diguen, per favor acabem en esta comèdia que tenim llagues als peus de tant de córrer davant vostre. I allí, finalment l'última aldea d'irreductibles hòmens (i dones) haurà vist com s'acabava el seu món, i el nostre món haurà perdut una vegada més part de la seua riquesa i diversitat.  Però no pensésseu que estos individus perduts al mig de la selva són els únics que patixen la tendència etnocida del  món contemporani. Qui sap si d'aquí uns anys, els catalans, també cansats de fugir d'aquells que volen que dixem de ser el que som, acabarem per  parar d'anar contra corrent i sucumbirem a les llagues que tants anys de córrer ens han provocat. Qui sap? O tal vegada cansats d'unes llagues que mai acaben de curar decidirem esquivar i perdre totalment de vista als nostres perseguidors, una opció que per desgràcia mai han tingut ni probablement tindran els guerrers de l'amazona.

Barcelonisme? No, aculturació.

UBUNTU EN TEMPS DE CRISI

Val la pena gastar-nos 150 euros per tindre un ordinador amb el sistema operatiu Windows? Per a qui no ho sapigue este és el preu que hem de pagar quan ens comprem un ordinador nou per a que tingue el Windows. És una quantitat una mica exagerada i més quan tenim alternatives gratuïtes que per altra banda cada vegada ens ofereixen més avantatges i menys inconvenients. 

Molts podeu pensar que vosaltres ja teniu un ordinador amb Windows i que ara no val la pena fer el pas cap al Linux però de fet el procés de canvi cap a un altre Sistema Operatiu (SO) sempre demana un període de transició (en el qual conviuran els dos SO) per tal d'acostumar-se a la nova manera de treballar. Per tant, com més prompte se face el canvi més fàcilment podreu prescindir totalment del Windows en quant haguésseu de comprar-vos un ordinador nou. Per altra banda, també es pot prendre l'opció de mantenir permanentment els dos SO, hi ha programes molt específics o professionals que són complicats de fer servir amb el Linux i per a utilitzar-los haurem de recórrer al Windows o bé buscar un programa lliure equivalent (en trobem per a gairebé tots). 

Fins ara, l'ús de sistemes operatius basats en Linux (n'hi ha molts de disponibles) resultava complicat per una persona que no tingués uns bons coneixements d'informàtic però cada vegada les noves versions són més intuïtives i permeten que qualsevol de nosaltres en puguem gaudir. Jo recomano la instal·lació de l'Ubuntu ja que és la distribució més utilitzada i és pot trobar gran quantitat d'informació online per a solucionar els petits problemes que poden aparèixer durant el procés d'adaptació de l'usuari novençà.

L'aparença de l'Ubuntu és força similar al Windows, es treballa a partir de finestres i tot i que és pot treballar amb comandaments és també possible fer-ho  quasi exclusivament a través d'icones i finestres. Hi ha disponible la versió catalana (amb diferents registres dialectals) tant del SO com de la majoria de programes disponibles. Hi ha una quantitat de recursos i programes disponibles increïbles, és realment sorprenent com pot haver-hi tanta gent al món disposada a crear programes de manera altruista per a que tothom en puguem gaudir. Existixen comunitats Ubuntu (així com de les altres distribucions Linux) a Catalunya i per tot el món que produïxen informacions i notícies útils per als usuaris.

Aquí tenim un enllaç on se'ns explica com podem instal·lar l'Ubuntu al nostre ordinador tot mantenint el Windows. És recomanable fer primer una copia de seguretat del Windows per tal de recuperar-lo tal i com el teníeu en cas de que alguna cosa fallés durant la instal·lació. Molts ordinadors tenen eines de recuperació del sistema i també des del propi Windows  en podem crear. Si no sempre podem utilitzar programes específics per a la creació de còpies de seguretat. Jo no soc un expert informàtic, ni molt menys, però me n'he sortit per a en menys d'un any habituar-me totalment a l'Ubuntu fins al punt d'haver eliminat  el Windows del meu ordinador, per tant, crec que és una tasca a l'abast de tothom que en tingue realment ganes. Si teniu ganes de conèixer l'entorn Ubuntu sense instalar-lo és pot fer a través de la baixada d'un Life CD que bé podem enregistrar en un CD o el podem copiar en un USB per utilitzar-lo i experimentar sense necessitat de modificar res en el nostre ordinador.

PLATAFORMA PER RETIRAR ELS SÍMBOLS FEIXISTES

A Ulldecona s'ha format la Plataforma per retirar els símbols feixistes, pareix mentida que al nostre poble encara queden noms de carrers i altres elements que formen part del mobiliari urbà en honor a feixistes. És una tasca que ens toca fer com a poble la d'identificar tota esta simbologia i retirar-la d'una vegada per totes de la via pública. Tot i que probablement no som conscients del contingut ni l'origen de molts d'estos elements presents als nostres carrers, conèixer-los és important per a recuperar la memòria d'aquelles icones que han esdevingut quotidianes però que en el seu moment van tindre unes intencionalitats clares d'enaltiment del franquisme. Endavant amb la iniciativa i tot el suport des del Camí de Sargantanes.