Parlem, debatem, reflexionem, ningú mos ho pot impedir!!
Al territori hi ha convocades concentracions i acampades de reflexió a Benicarló, Tortosa, Amposta i Vinaròs, acampem o passem-nos per alguna d'elles i fem sentir la nostra veu!
Quin és l'origen de tota esta violència? Alguns diran que l'assassinat d'un grec suposadament per uns delinqüents estrangers (si es que ho eren) però la realitat és que hi ha assassinats constantment i no comporten tota esta bogeria, o és que només els immigrants assassinen a gent innocent? A l'estat espanyol hi ha cada setmana assassinats de dones a mans dels seus marits, espanyols quasi sempre per cert. Com a resposta a estos actes, veiem a grups de dones sortir al carrer i començar a linxar tot home que se'ls creue per davant? No. ![]() |
| Per als que no entenen que tots som diferents i tots som iguals. |
Finalment, una darrera menció a la polèmica generada per la candidata del PP per a l'alcaldia d'Ulldecona que va deixar el següent comentari al facebook de Plataforma x Catalunya: “En mi pueblo no es CiU sino el PSC, los que llevan una mora en la lista municipal”. El problema aquí no està en dir-li mora sinó en considerar que la presència d'una marroquí a la llista d'algun partit és una cosa negativa o simplement digna de menció. Tot i que encara és més greu que una aspirant a alcaldessa deixe comentaris xenòfobs en un fòrum d'un partit com PxC.
A finals de l'any passat és va portar a terme el procés d'elecció de l'assemblea constituent (òrgan que seria l'encarregat de reescriure la constitució). Este procés electoral va resultar ser poc engrescador per a la població i el dia de les votacions només hi va participar un 36% de la població. A més, poc després la Cort Suprema, formada per 3 juristes dos dels quals no elegits, va decidir invalidar els resultats per unes suposades errades de forma en el procés: poc aïllament de les meses de votació, paperetes numerades, votacions en capses de cartó en comptes d'urnes de fusta. De moment el procés està aturat a l'espera del veredicte de la Cort Suprema o de la realització d'unes noves votacions. Com veieu, no només a l'estat espanyol hi ha òrgans antidemocràtics que tenen més poder que el conjunt dels ciutadans.
Pareix ser que encara queden grups humans que no han tingut mai contacte amb "la civilització". Quina sort!! Tot i que tenint en compte la quantitat de fotos que n'apareixen per internet jo diria que al menys contacte visual sí n'han tingut. Que deuen pensar de les avionetes que sobrevolen el seu poblat dia sí dia també? Tota una incògnita que segurament apareixerà revelada un dia d'estos a Cuarto Mil·lenio. Ara en serio, és probable que no hagen tingut cap contacte directe amb gent "no amazònica" però el que està clar és que si és així és perquè saben que al seu món hi ha una tribu enemiga de pell clara i molt perillosa que més val evitar ja que totes les altres tribus que coneixien han patit greus cataclismes a partir del moment en que van establir-hi contacte: malalties mortals com la grip o la pneumònia, morts per arma de foc, alcoholisme, aculturació i cristianització, bogeria (que per a ells deu ser paregut a la cristianització), suïcidis... flagels que mai abans havien ni vist ni sofert. Arran d'això fugen, fugen i fugen per no sofrir ells mateixos la sort dels seus veïns. Si no han fet contacte és perquè no volen fer-lo. I això que no coneixen ni a Gadafi, ni a l'imperialisme militarista d'EUA, ni a Berlusconi ni a Aznar, ni als Talibans, ni als contertulians d'Intereconomia, ni als productes barats dels xinos que no duren ni vint minuts, no coneixen absolutament res de tot això i ja no volen ni veure'ns!
Val la pena gastar-nos 150 euros per tindre un ordinador amb el sistema operatiu Windows? Per a qui no ho sapigue este és el preu que hem de pagar quan ens comprem un ordinador nou per a que tingue el Windows. És una quantitat una mica exagerada i més quan tenim alternatives gratuïtes que per altra banda cada vegada ens ofereixen més avantatges i menys inconvenients.
L'aparença de l'Ubuntu és força similar al Windows, es treballa a partir de finestres i tot i que és pot treballar amb comandaments és també possible fer-ho quasi exclusivament a través d'icones i finestres. Hi ha disponible la versió catalana (amb diferents registres dialectals) tant del SO com de la majoria de programes disponibles. Hi ha una quantitat de recursos i programes disponibles increïbles, és realment sorprenent com pot haver-hi tanta gent al món disposada a crear programes de manera altruista per a que tothom en puguem gaudir. Existixen comunitats Ubuntu (així com de les altres distribucions Linux) a Catalunya i per tot el món que produïxen informacions i notícies útils per als usuaris.
A Ulldecona s'ha format la Plataforma per retirar els símbols feixistes, pareix mentida que al nostre poble encara queden noms de carrers i altres elements que formen part del mobiliari urbà en honor a feixistes. És una tasca que ens toca fer com a poble la d'identificar tota esta simbologia i retirar-la d'una vegada per totes de la via pública. Tot i que probablement no som conscients del contingut ni l'origen de molts d'estos elements presents als nostres carrers, conèixer-los és important per a recuperar la memòria d'aquelles icones que han esdevingut quotidianes però que en el seu moment van tindre unes intencionalitats clares d'enaltiment del franquisme. Endavant amb la iniciativa i tot el suport des del Camí de Sargantanes.
Quina ha sigut l'actitud dels polítics occidentals davant la revolta generalitzada contra els tirans amb els quals havien mantingut tan bones relacions? Amb Ben Alí de Tunísia no va haver-hi grans discursos, és va mantenir una actitud expectant, ja que la cosa va acabar relativament ràpid i la importància del país en l'escena global és força limitada. Amb Egipte l'enfocament va canviar i vam començar a veure com són d'hipòcrites les relacions internacionals, Obama és quedava tallat en mig dels seus discursos superat per la velocitat en que tot succeïa i incapaç de posicionar-se del cantó dels manifestants pro-democrates per por de perdre un aliat imprescindible en el conflicte israelo-palestí, els europeus com sempre anaven a remolc del seu homòleg nord-americà. Passats uns dies i davant l'ensorrament obvi del règim de Mubarak tots es van afanyar a denunciar amb veu baixa al tirà, cosa que no van tindre cap efecte sobre el poble Egipte, com es va poder veure la influència de les potències europees a la zona és una ombra del que va ser. Més tard, a Líbia hem vist actituds vergonyoses de molts caps d'estat europeus a l'hora de criticar les atrocitats comeses per Gadafi i els seus, pareix ser que els interessos econòmics que la majoria de potències europees tenen a Líbia estan per damunt de la defensa dels Drets Humans. Finalment i davant les massacres de manifestants els dirigents europeus no han tingut més remei que prendre una actitud més crítica contra els fets que han succeït, tot i que encara molt lluny d'allò que caldria esperar.
Les revoltes al món àrab són esperançadores, obren nous camins per a la democràcia i per al poder popular en zones on fins ara pareixia impossible. El destí cap al qual portarà tot este procés és encara incert. Nosaltres podem també actuar per a afavorir la llibertat i la pau a la regió, hem d'exigir als nostres governants la ferma denúncia de tots els actes que violen els Drets Humans i el processament penal dels seus perpetradors. En estos actes cal incloure tant les massacres actuals dels dictadors àrabs com també els mètodes feixistes de l'estat d'Israel, o del marroquí amb la repressió al Sàhara. Cal que des d'occident es face una defensa ferma de la llibertat i la democràcia sense ambigüitats ni hipocresies per a TOTS els pobles del món, només així es pot evitar el creixent anti-occidentalisme i la radicalització dels nous moviments polítics i socials que estan apareixent al món àrab.
L'educació és la base a partir de la qual es construeix i reconstrueix una societat, i som només els ciutadans i ciutadanes els que hauríem de tindre la capacitat de decidir quin tipus d'educació, és a dir de societat, volem. Però això no significa que cada ciutadà individualment ha de poder triar com escolaritzar son fill dins l'escola pública (això ho pot fer en un centre privat), al contrari, el sistema públic ha de ser decidit entre tots i per a tots amb l'objectiu d'assegurar la igualtat d'oportunitats per a tothom i a la vegada l'assoliment del model de país al qual s'aspira. El model català d'immersió lingüística és un referent internacional, i a casa nostra permet almenys que el català aguante (ja que no fa altra cosa) enfront una llengua tan potent com és l'espanyol. El nostre model assegura el coneixement de les dues llengües i, per tant, és imprescindible per a que Catalunya sigue una societat inclusiva i no dividida per raons lingüístiques. El fet que un element tant crucial pugue ser dictat per un grup de jutges fortament polititzats i totalment aliens a la realitat social i lingüística de Catalunya és un retrocés tant a nivell de qualitat democràtica com en relació a la dita autonomia política de Catalunya.
Sempre cal dubtar sobre que ens diuen els mitjans de masses però en el cas de Wikileaks cal anar amb especial precaució ja que al presentar-se les informacions a partir de documents externs als diaris (les filtracions) pareixeria que el mitjà simplement presenta una realitat objectiva, i no la construeix tal com passa amb les notícies periodístiques habituals. Res més lluny, les filtracions són en la majoria de casos interpretacions i/o suposicions fetes per diplomàtics nord-americans, i estes a la vegada seran analitzades, filtrades, passades a llenguatge periodístic i publicades baix la perspectiva del mitja en qüestió, és a dir, a nosaltres ens arriba una interpretació feta sobre una interpretació de la realitat i en els dos casos amb un clar biaix polític. Les filtracions estan disponibles per a ser consultades a la pàgina de l'organització però quin ciutadà es posarà a analitzar els centenars de milers de documents disponibles? Ningú, ens és més còmode agafar els diaris i veure quins són els wiki-titulars del dia. Tant amb les filtracions com amb la resta de notícies els mitjans construeixen versions pròpies del que passa i pretenen presentar-les al món com la Realitat, cal anar molt en compte en què creiem i perquè, ser crítics davant dels mitjans és una obligació si volem estar ben informats i posar límit a la influència que els poders mediàtics tenen sobre el que pensem.